Triomf del Lleida Esportiu per assegurar la permanència (0-2)

El Lleida va ratificar una setmana més el seu gran final de temporada, amb un tancament de curs per emmarcar, a l’imposar-se ahir en la visita a l’Espanyol B (0-2). Contra un equip que es jugava mantenir la quarta posició (que va acabar perdent), el doblet de Chuli i una altra actuació superba en defensa van servir per apuntalar la salvació definitiva sense la necessitat de mirar de reüll els altres partits. Ángel Viadero va haver d’inventar-se un central com Joan Monterde, extrem de formació, davant les absències de Figueras i Arnau Gaixas, els dos centrals purs de la plantilla.

Però si alguna cosa ha aconseguit l’entrenador càntabre ha estat dotar el seu equip d’una identitat, independentment dels noms. I a la Ciutat Esportiva Dani Jarque es va tornar a demostrar. Després d’uns primers minuts de possessió blanc-i-blava, que només es va traduir en un xut llunyà d’Abde que va desviar Iñaki a córner, el Lleida va començar a sentir-se més còmode. El primer temps va servir per prendre el pols al partit, avisar amb algun intent llunyà de Mejía i una galopada d’Alpha que no va poder definir bé Chuli, però es va arribar al descans sense gairebé ocasions tant en una porteria com en l’altra. Segur que al vestidor els jugadors van ser conscients que els marcadors dels rivals acompanyaven, i que la salvació era gairebé un fet, i a la segona meitat van poder demostrar tot el seu futbol.

Una altra vegada Mejía, que ha acabat la temporada sent intocable a la medul·lar, va recuperar una pilota en camp contrari i va habilitar Chuli que, sense pensar-ho gaire i amb la cama dreta, va marcar un golàs que va treure de cop tota possible pressió (0-1). L’andalús es va retrobar amb el gol després de gairebé dos mesos, i ho va fer per partida doble. I no va firmar un hat-trick, en part, perquè poc després del primer, i també després d’una gran passada de Mejía, es va adormir i va permetre a la defensa impedir un xut franc. A l’altre àrea, el Lleida tornava a mostrar-se inexpugnable. I les poques vegades que l’Espanyol B va aconseguir xutar, com en un tir de Roca abans del gol de la sentència, va aparèixer Iñaki. Poc després de l’avís local, els blaus van teixir una jugada per l’esquerra entre Nani i Agüero que va acabar als peus de Chuli. El 10 va controlar i la pilota va quedar botant, gairebé predient la destinació final: una volea directa a l’esquadra que va ser un bon colofó a la temporada del Lleida (0-2).

Abans de celebrar de forma definitiva la victòria, l’Espanyol B va amenaçar de ficar-se en el xoc amb un parell de faltes, i una va impactar al pal, ja en temps afegit, però el partidàs del Lleida mereixia acabar sense encaixar, i així va ser.Al final del matx, celebració merescuda, foto de família amb la fidel afició desplaçada i que tant ha arribat a patir amb un descens que s’ha arribat a veure molt a prop. Al final, amb les solucions que s’han trobat als problemes inicials, el Lleida Esportiu sap que continuarà competint a Segona RFEF i l’espera un estiu al davant en què no pot repetir els errors de l’anterior, aquells que han impedit que un equip confeccionat per lluitar per pujar s’hagi salvat en l’última jornada de campionat.