Cent anys d'història entre gespa i graderies: el temple esportiu del Camp d'Esports de Lleida
Des de la visió pionera de Joventut Republicana fins als ascensos a Primera Divisió, el complex esportiu lleidatà ha estat testimoni de glòries i transformacions des del 1919
El verano de 1950, el Camp d’Esports asistió a la mayor gesta de la UD Lérida: el ascenso a Primera.
El Camp d'Esports de Lleida és molt més que un simple recinte futbolístic. Des de la seva inauguració l'1 de gener de 1919, aquest espai ha esdevingut un símbol de la identitat esportiva lleidatana, malgrat els profunds canvis històrics i socials que ha experimentat durant més d'un segle d'existència. Creat per iniciativa de Joventut Republicana de Lleida, sota la direcció d'Alfred Perenya i Humbert Torres, el complex va ser projectat per l'arquitecte Adolf Florensa amb una ambició avantguardista que el va situar al capdavant dels equipaments esportius espanyols de l'època.
L'espai no es va limitar a ser un camp de futbol convencional, sinó que va néixer com un autèntic complex poliesportiu d'avantguarda: comptava amb velòdrom, pista de patinatge, frontó, pistes de tennis, parc infantil i fins i tot dispensari mèdic. Aquesta visió integral de l'esport el va situar entre els millors recintes esportius d'Europa, un referent innovador en una època en què els equipaments d'aquest tipus eren escassos a Catalunya.
El plano original de lo que acabaría siendo el Camp d’Esports
De la confiscació franquista a l'etapa daurada del futbol lleidatà
La Guerra Civil va marcar un punt d'inflexió en la història del Camp d'Esports. El règim franquista va requisar les instal·lacions, que van passar a mans municipals i, posteriorment, van ser cedides al Leridano, un club creat per militars que mai no va aconseguir connectar amb la població local. Paral·lelament, el Lérida Balompié omplia l'antic camp de la carretera de Corbins, avui Baró de Maials. La fusió d'ambdues entitats va donar lloc a la Unión Deportiva Lérida, que des de 1945 va esdevenir l'inquilí principal del Camp d'Esports amb el beneplàcit dels successius consistoris.
A partir d'aquest moment, el Camp d'Esports va ser l'escenari dels èxits més importants del futbol lleidatà. La primera etapa daurada va arribar ràpidament sota la presidència d'Eduard Estadella, amb l'ascens a Segona Divisió la temporada 1948-49, seguit del salt històric a Primera Divisió la temporada 1949-50. Quatre dècades més tard, durant el mandat de Mario Durán, el club tornaria a tastar la glòria amb un nou ascens a l'elit del futbol espanyol la temporada 1992-93, consolidant aquest recinte com a testimoni privilegiat de les majors fites esportives de la ciutat.
Presidents que van transformar la història del club i del seu estadi
Al llarg de la seva història, diversos dirigents han deixat empremta en l'evolució del Camp d'Esports. Joan Porta, successor del primer president Sebastià Tapies, va ser qui va estrenar el recinte a Tercera Divisió (1945-46) després de la fusió que va originar la UD Lérida. Ramon Vilaltella va completar una reforma significativa als anys 60, finalitzant la construcció de la Tribuna coberta que s'havia adquirit a l'RCD Espanyol i instal·lant la il·luminació artificial que permetria disputar partits nocturns.
Especialment rellevant va ser la figura de Pepito Esteve, que va aconseguir l'ascens a Segona B (1975-76) i va impulsar la normalització del nom de l'entitat, que va passar de UD Lérida a UE Lleida, recuperant així la denominació catalana. També va traslladar les oficines del club al mateix Camp d'Esports i va reubicar els vestidors dels jugadors del Gol Nord als baixos de la Tribuna, modernitzant les instal·lacions.
L'ocàs d'una era i el naixement d'un nou cicle
El 15 de maig de 2011 va marcar el final d'una etapa històrica. Aquell dia, la UE Lleida va disputar el seu darrer partit al Camp d'Esports contra l'Hospitalet, tancant així una trajectòria de més de sis dècades. Sota la presidència d'Annabel Junyent, el club va desaparèixer oficialment, donant pas posteriorment al Lleida Esportiu i a l'actual Lleida CF, hereu d'aquella tradició futbolística que es remunta als anys 40.
Aquest complex esportiu, propietat municipal però amb una història vinculada estretament a Joventut Republicana, ha estat l'escenari on s'han escrit les pàgines més brillants de l'esport lleidatà. Des dels primers partits del Juventut FC i el Lleida FC als anys 20 fins als actuals compromisos del Lleida CF, el Camp d'Esports continua essent el cor on batega la passió futbolística d'una ciutat que ha viscut ascensos a Primera, descensos i reconstruccions, mantenint intacta la seva essència com a punt de trobada per a generacions d'aficionats.
La memòria col·lectiva d'un espai emblemàtic
El Camp d'Esports representa un patrimoni esportiu i cultural indestriable de la identitat de Lleida. A través de les seves graderies han passat centenars de milers d'espectadors al llarg de més d'un segle, testimonis d'una història plena de contrastos: des de l'època republicana fins a la confiscació franquista, i des de la transició democràtica fins a l'actualitat. La progressiva modernització de les instal·lacions no ha esborrat l'esperit d'aquell complex pioner que, el 1919, va situar Lleida al capdavant de l'avantguarda esportiva catalana.
Si bé les entitats esportives han canviat al llarg del temps, amb transformacions, desaparicions i nous naixements, el Camp d'Esports ha romàs com a constant en l'imaginari col·lectiu dels lleidatans. Aquest recinte ha transcendit la seva funció purament esportiva per esdevenir un espai de trobada intergeneracional, on les emocions viscudes han contribuït a forjar un sentiment comunitari que defineix, en bona mesura, la identitat cultural de la capital del Segrià.
