Fita històrica: l'aranès Aymar Navarro completa el descens històric del Tuc des Hemnes

L'esquiador Aymar Navarro va aconseguir ahir completar la baixada integral amb esquís del Tuc des Hemnes, una de les muntanyes més tècniques i exposades de la Val d'Aran, situada a 2.359 metres d'altitud. Conegut també com el Pic de les Dones, aquesta agulla pirinenca es troba a l'oest de la Labada Sarrahèra (2.499 m) i del Tuc de Sarrahèra (2.645 m), en un entorn d'alta muntanya on també hi ha l'estany glacial de Fontfreda i el naixement del riu homònim.

Per a Navarro, aquesta fita representa molt més que un descens extrem: "Era el repte que tenia pendent a casa meva i feia anys que el perseguia. És una muntanya extremadament delicada, difícil de trobar en condicions òptimes. I quan aquestes condicions apareixen, cal estar mentalment preparat per aprofitar-les."

La jornada va començar el dia anterior amb una inspecció prèvia de la cara de la muntanya. L'esquiador va pujar fins a la zona de Sarrahèra per analitzar l'estat de la neu i comprovar la viabilitat del descens. Durant aquesta jornada de reconeixement, va completar també una altra activitat exigent a la mateixa zona per verificar el seu estat físic i contrastar la qualitat de la neu, factors determinants per a l'elecció del material adequat.

Preparació i estratègia determinants

"Durant la inspecció prèvia vaig escalar fins al primer quart de la muntanya i em vaig adonar del pendent brutal. És una pujada sense treva, sense zones de descans. A més, el vent havia deixat algunes zones transformades en neu dura i gel", explica Navarro.

El dimecres 5 de març, l'aranès va afrontar l'ascensió definitiva, sense corda i en lliure. Cada pas era una decisió estratègica, avaluant no només la seguretat de la pujada, sinó també memoritzant la millor línia per a la posterior baixada. Un cop al cim, va començar un altre moment crític: calçar-se els esquís sobre una plataforma precària excavada al pendent. Després d'un descens inicial de 10-15 metres ajudat per un cordino, va iniciar la baixada dividida mentalment en sectors crítics, un mètode personal que li permet gestionar el risc i prendre decisions ràpidament.

Un descens al límit

"No et pots permetre entrar amb velocitat en aquests sectors perquè, si falles el control, ja és tard. Allà dalt tot ha de fluir", destaca l'esquiador. Malgrat els dubtes inicials i l'escassetat de punts segurs per assegurar-se, Aymar va completar tota la baixada en lliure, sense necessitat de corda, gestionant cada gir amb màxim control i precisió.

"Les cames cremen de la tensió, però el cap ha de seguir fred. No es tracta de fer girs bonics o ràpids, és una qüestió de supervivència", afirma. Després de superar tots els passos clau, l'esquiador va arribar al peu de la muntanya, on l'emoció va ser incontenible: "Reia, plorava, cridava... em vaig estirar 15 minuts sota aquesta piràmide perfecta, simplement observant-la."

Treball en equip

Aquesta activitat no hauria estat possible sense la col·laboració del seu company i amic Jaime Varela, encarregat de la gravació amb dron i de la vigilància des de la base, garantint la seguretat i el contacte visual en tot moment. "Li agraeixo infinitament que acceptés el maldecap d'estar allà baix, passant unes quantes hores de tensió", reconeix Navarro.

Amb aquesta baixada, Aymar Navarro tanca un dels capítols més importants de la seva carrera, completant una de les línies d'steep ski més salvatges, tècniques i compromeses de casa seva, la Val d'Aran. "Possiblement aquesta ha estat la baixada amb més tensió, exposició i compromís que he fet en tota la meva vida. Era la cirereta que em faltava a casa meva".

Després de tancar aquest capítol tan especial a la Vall d'Aran, l'esquiador ja posa la mirada en el seu proper gran desafiament: una nova expedició que el portarà a terres llunyanes per gravar el seu proper projecte audiovisual, on continuarà explorant línies extremes i portant l'esquí d'alta muntanya al límit.