Més àrbitres de bàsquet a Lleida, però insuficients
La demarcació assoleix la xifra més alta de col·legiats de comitè de l’última dècada, però perd efectius a l’escola. La Catalana i la Territorial implementen campanyes de captació
Un grup de col·legiats de la Territorial Lleida, durant una sessió tècnica amb membres de la Federació Catalana. - FCBQ
“Ens costa molt trobar àrbitres perquè sempre és el dolent, el que s’emporta la pitjor part”, apunta Míriam Pla, presidenta del comitè tècnic arbitral de la Federació Catalana de Bàsquet a Lleida, que reconeix que, malgrat que en els últims anys hi ha hagut una tendència alcista, hi continua havent un dèficit de col·legiats a la demarcació lleidatana.
Actualment la Territorial lleidatana compta amb 140 efectius relacionats amb la direcció dels partits, una xifra lleugerament inferior a la de l’any passat (149), però la segona més alta de l’última dècada. En aquest sentit, Lleida compta aquesta temporada amb 42 col·legiats de comitè, que són els que dirigeixen partits de categories superiors, incloses les estatals, com la Primera FEB o la Lliga Femenina, una xifra rècord en aquests últims deu anys (vegeu el quadre adjunt).
Tanmateix, el nombre d’àrbitres a l’escola, que dirigeixen partits bàsicament de base, ha baixat substancialment a causa que alguns han passat a ser àrbitres de comitè i d’altres han abandonat el col·lectiu. Quant a auxiliars de taula i tècnics arbitrals, que fan acompanyament als més novells, el número es manté.
És per això que des de la Federació Catalana i les seues territorials s’estan implementant una sèrie de campanyes per captar nous efectius, sobretot entre els mateixos jugadors. Una de les mesures que es van posar en pràctica fa una temporada va ser que el jugador pugui compaginar aquesta tasca amb la d’àrbitre. “Hem aconseguit que un jugador pugui ser àrbitre alhora, la qual cosa fins fa un any no es permetia, tret que fossis àrbitre d’escola. Ara ja pots xiular sent jugador a les categories provincials, encara que òbviament no poden dirigir partits de la categoria en la qual juguen ni que estiguin implicats equips del seu club. Això ens ha permès créixer”, explica Pla.
Malgrat aquest augment contingut, continuen faltant efectius. “A dia d’avui cobrim les competicions, però per regla general la majoria d’àrbitres han de dirigir entre dos i quatre partits cada cap de setmana. En època postpandèmia hi havia algun que n’arribava a dirigir sis i fins a set partits cada cap de setmana, la qual cosa era una bogeria, perquè al marge del risc físic que tenien amb tants partits, era una saturació mental. Per això ens centrem molt a recuperar àrbitres i fer campanyes de captació. Creiem que 3 o 4 partits, 5 en ocasions molt puntuals està bé, més ja no”, reconeix la presidenta arbitral de Lleida.
Míriam Pla, que va ser auxiliar de taula en el seu moment, també lamenta la mala imatge que té l’àrbitre en la societat. “Ens costa molt trobar àrbitres perquè sempre és el dolent, però crec que portem dos o tres temporades treballant en sensibilitzar que la figura del col·legiat és tan important com la d’un entrenador o un jugador, i se l’ha de respectar. Necessitem els clubs, els jugadors, la federació, però sense àrbitres tampoc hi hauria competició”, assevera.
El col·lectiu femení no arriba ni al 15 per cent de les llicències arbitrals
El dèficit d’àrbitres es fa encara més sever en el col·lectiu femení, que pràcticament és testimonial. A Lleida les llicències femenines no arriben ni al 15 per cent, i només hi ha una col·legiada de comitè de les 42 fitxes totals i nou d’escola de les 32 existents. Aquesta dinàmica canvia amb els auxiliars de taula, ja que gairebé són la meitat, 29 de les 60 actuals. Míriam Pla reconeix que el percentatge de dones àrbitres “és molt baix”, encara que diu que s’està treballant per revertir la tendència. “Estem intentant potenciar la figura de la dona a nivell arbitral amb campanyes, però costa molt més. Igual que existeix l’abandonament de la pràctica esportiva entre les noies quan arriben a certa edat, en el tema arbitral encara és més complex”, va comentar. També va lamentar el tracte que reben als partits i que suposa un hàndicap important.
“Els comentaris masclistes que reben quan xiulen frena que puguin progressar. Cada vegada hi ha més dones àrbitres en categories com l’ACB o la Primera FEB, i això dona visibilitat al col·lectiu, i amb el treball que s’està fent a poc a poc anirem millorant i revertint la tendència, malgrat que hi estem lluny, encara”, explica Pla. Així mateix, va incidir en el tracte que rep el seu col·lectiu als partits, que s’endureix quan es tracta d’una dona. «Hi ha hagut noies que han acabat plorant pels comentaris que els diuen. “No n’entens, d’això”, “on hauries de ser és a la cuina” o “avui deus tenir la regla” són alguns dels comentaris que reben», apunta, mentre que reconeix que aquestes situacions també afecten els nois. “Hi ha hagut alguns àrbitres que han deixat d’arbitrar perquè el que cobren no els compensa que cada cap de setmana els insultin”, va dir. També va lamentar els problemes que hi ha entre les aficions. “No només hi ha insults als àrbitres, també als jugadors. Des de la federació estem fent campanyes per sensibilitzar la gent que cal animar des del respecte, perquè hi ha hagut baralles entre pares. Cada vegada ens assemblem més al futbol”, va concloure
