El Pons Lleida lluita fins a l’últim segon però es queda fora de la final

❘ igualada ❘ El Pons Lleida no estarà avui a la final del seu torneig fetitxe, la WSE Europe Cup, competició que ha guanyat tres vegades de forma consecutiva (2018, 2019 i 2021). I no hi serà perquè l’hi va impedir l’Igualada, amfitrió i vigent campió del torneig continental, que es va imposar per 4-3 en un partit molt intens en el qual va comptar amb la col·laboració de diverses decisions polèmiques dels col·legiats, que van enfurismar els membres de la plantilla lleidatana i els 300 seguidors que no van deixar d’animar l’equip des de les grades del pavelló de les Comes, des d’una hora i mitja abans de començar el matx. L’Igualada serà el que jugarà avui la final i el seu rival serà el Tomar que, en el duel potugués, va vèncer 1-5 el Riba D’Ave.

El Pons Lleida afrontava la seua sisena Final Four amb la il·lusió i l’ambició de convertir-se de nou en finalista i aixecar per quarta vegada la copa de campió, una cosa que no ha fet ningú. Quatre equips, a banda del lleidatà, estan empatats a tres trofeus: Barcelona (POR), Liceo de la Corunya i Novara (ITA).

Edu Amat ja recordava en la prèvia que davant tindrien el favorit, la qual cosa incrementava la dificultat del duel. I el Llista ho va posar molt difícil a l’equip de l’Anoia, tant que li va discutir la victòria fins als últims minuts, que va haver d’afrontar amb un home menys per una targeta blava a Fran Tombita Torres a 1.16 per al xiulet final. L’Igualada anava davant amb un marcador ajustat (4-3) i l’speaker reclamava a l’afició que fes un últim esforç per animar el seu equip, apel·lant a “la màgia de les Comes”. El que no es podien esperar els lleidatans era que en aquesta “màgia”, la “poció, l’anaven a posar els dos àrbitres italians.

Encara que la diferència de criteri es posava contínuament de manifest, les jugades concretes que van enfurismar els lleidatans van ser quatre, totes a la segona part, després que al descans s’hagués arribat amb avantatge lleidatà per 1-2. La primera, tot just començar la segona part, un penal que, més que rigorós, va fer l’efecte que era falta en atac. Roger Bars va aprofitar l’acció per fer el 2-2.

La segona acció va ser en el minut 39. Amb 3-2, un clar penal del porter de l’Igualada, que mereixia la blava, es va quedar en una simple falta. Era la desena, però si hagués xiulat penal i targeta, l’Igualada hauria seguit amb 9 faltes, tema important en hoquei. El llançament el va fer Nico Ojeda, que va reaparèixer després de diverses jornades. Va fallar i el marcador va seguir 3-2.

En el 45 els àrbitres no van veure un clar penal sobre Sebas Moncusí i, en la contra l’Igualada va marcar el 4-2. I a 1.16 per al final, una altra caiguda dins de l’àrea local, en aquesta ocasió de Darío Giménez, va quedar també sense càstig i la reacció de ràbia de Tombita, que va fer caure un jugador de l’Igualada, li va costar la blava, de forma que el Llista va acabar el partit en inferioritat.

Amb un ambient digne de les grans ocasions, amb les respectives aficions construïdes per rebre els equips, el Pons Lleida va començar bé, buscant la porteria de l’Igualada. I això que va rebre molt aviat el primer cop. Abans dels dos minuts de joc, els àrbitres van assenyalar un penal a favor de l’Igualada que, en aquesta ocasió, va semblar clar, encara que era perfectament evitable. Roger Bars, ahir en estat de gràcia, va marcar l’1-0 –el capità de l’equip local va marcar els tres primers gols del seu equip, l’1-0, el 2-2 i el 3-2.

Va reaccionar bé el Llista, que va empatar en el minut 11 amb un gran gol de Nuno Paiva. El mateix portuguès podria haver ampliat la diferència, però va fallar un penal comès per Torrents, que li va costar la blava, encara que en l’acció següent Miguélez sí que va encertar amb l’1-2. Malgrat tots els revessos el Llista va estar sempre en el partit, ja que Badia va fer el 4-3 en el minut 46. Però, ahir, la màgia era local.

Amat: “Hi ha àrbitres molt millors per xiular una semifinal europea”

Edu Amat estava molest per l’arbitratge, però no va voler ser gaire explícit. “No parlaré de l’arbitratge. Ja sabíem que veníem a casa de l’amfitrió, no dic que xiulin a favor seu, però sabem que tot és més difícil així. Penso que hi ha àrbitres molt millors per xiular una semifinal d’una competició europea. Si el tracte ha estat igual per a un equip i per a un altre? Mireu les imatges i jutgeu-les, jo no hi entraré”, va explicar.

També es va queixar de la pista. “És una llàstima que un partit com aquest es vegi afectat per la pista. No estava en condicions, relliscava molt i els jugadors no s’hi han trobat a gust mai”, va destacar. “Ha estat un factor que ens ha dificultat molt fer el nostre joc ràpid i vertical”, va insistir el tècnic.Sobre el partit, va comentar que “la primera part la dominem bé, el penal de la segona condiciona molt i això et canvia el guió de la segona part des del primer minut, però l’equip ha continuat treballant i amb el 4-3 continuem creient però els últims dos minuts hem hagut de tirar més de coratge que de cap”.

Jordi Badia: “Agraïm l’ajuda que hem tingut des de Lleida”

Jordi Badia, trist com tota l’expedició lleidatana, va tenir paraules d’elogi per als 300 seguidors que es van desplaçar a Igualada.

“Estem superagraïts per l’ajuda que hem tingut des de Lleida, estant aquí amb nosaltres. S’ha creat aquest any un vincle màgic entre tots. A la pista l’equip ho ha donat tot però el premi se l’han emportat ells”, va voler destacar. Va afegir que “és evident que veníem amb molta il·lusió, estem bé a la Lliga, ens en anem tocats, però això és esport”.