ARTS
Eduard Bedmar, un campió en taekwondo paralímpic
L’esportista de Tàrrega, de 50 anys i amb una discapacitat, col·lecciona medalles
Eduard Bedmar és un habitual dels podis en les competicions paralímpiques.
Sis medalles d’or en els campionats de Catalunya, 1 en parella i 5 individuals; 6 medalles d’or en els campionats d’Espanya, 2 en parella i 4 individuals, i una medalla de plata en els campionats d’Espanya en parapoomsae, totes en taekwondo paralímpic, modalitat en la qual s’agrupen els esportistes segons la seua discapacitat.
Aquest és l’increïble palmarès del targarí Eduard Bedmar, a qui una discapacitat no ha frenat per fer el que més li agrada: practicar taekwondo adaptat. Les últimes medalles d’or del seu palmarès les va aconseguir el febrer en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, una a nivell individual i l’altra per parelles.
Bedmar, de 50 anys, va començar a practicar aquest esport quan tenia 19 anys, arran d’un accident de circulació que va patir amb la moto. “Vaig començar amb el taekwondo perquè havien obert un gimnàs a Bellpuig i em van dir que m’hi apuntés, no podia caminar, tenia la cama partida del tot, em van proposar provar-lo i en un mes ja caminava i corria perfectament”, explica. Després ho va deixar per qüestions laborals, però fa 8 anys s’hi va tornar a enganxar.
Anteriorment va practicar futbol i atletisme, però no li transmetien el que li aporta el taekwondo. “Per a mi és una via d’escapament, és molt noble, bilateral, ja que utilitzes tot el teu cos, per a mi és un esport molt complet en tots els sentits, tant físicament com mentalment”, afirma, qui afegeix que li aporta beneficis com “seguretat en mi mateix, equilibri i força”.
Bedmar s’entrena cada dia, entre 12 i 14 hores per setmana, combinant físic i taekwondo. Només dos dies acudeix al gimnàs, la resta s’entrena al seu garatge.
Aquest veí de Tàrrega és un exemple per a molts, ja que és una persona que, malgrat que la vida li ha posat moltes dificultats, ha aconseguit continuar endavant fent el que més li apassiona, per això vol donar un missatge per a tothom: “Que facin el que vulguin fer, que ningú es marqui els límits, a mi moltes vegades m’havien intentat marcar el que havia de fer, però no, que se’ls marquin ells. Tots sabem quins són els nostres límits, tinguem discapacitat o no”, conclou.
