Irreductible Barça

El Barça va empatar ahir a la nit contra l’Inter de Milà (3-3) en l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions, en una eliminatòria que anirà oberta cap a la tornada al Giuseppe Meazza després d’un empat tremend, en un partidàs a l’altura de l’escenari en el qual l’equip blaugrana va igualar el duel en dos ocasions i no va poder guanyar per dos travessers, un al final del xoc, d’un Lamine Yamal espectacular. El Barça va demostrar un caràcter guanyador, el mateix que el va portar dissabte a guanyar la Copa del Rei davant del Reial Madrid. Però aquesta vegada, cansats al final, van acariciar el miracle i van acabar donant per bo un empat que ho deixa tot obert. Perquè l’Inter va marcar tres gols en poques més aproximacions, però va obligar el Barça a remar, i molt.

Abans del partit, en l’escalfament previ, Lamine Yamal va donar el gran ensurt quan se’n va anar a vestidors abans que els seus companys. I es va veure Fermín, suplent, augmentant el ritme en els seus exercicis. Però quan es va cantar el seu nom per megafonia a l’onze inicial i va saltar a la gespa, la parròquia blaugrana va respirar. Si bé el gran ensurt va ser el gol de Marcus Thuram als 30 segons. Però el duel de Lamine Yamal va ser un espectacle. D’aquest ensurt inicial es va passar a una primera part que va vorejar la perfecció, amb un golàs i sent clau en la remuntada del Barça, que va passar del 0-2 al minut 21 al 2-2 al 38, quan Ferran Torres igualava la contesa per portar aquest empat al descans. Una primera part d’infart en la qual es va veure una reacció de campió del Barça, però amb la mala notícia de la lesió i canvi de Jules Koundé, l’heroi de la Copa.

El Barça no es va intimidar amb el 0-1 tan primerenc i Lamine Yamal va donar una gran pilota a Ferran Torres, dins de l’àrea, que va controlar ràpid i, encara que ben tapat, va aconseguir xutar i el seu tret va llepar la base del pal esquerre de Yann Sommer. Poc després, a la sortida d’un córner, Ferran va aconseguir un rebuig i va enviar un cacau que se’n va anar per poc a fora, amb Sommer venut.

Però la gerra d’aigua freda va ser doble. Perquè al 21’, a la sortida d’un córner Dumfries va rematar de tisora per afusellar Szczesny. El Barça, que estava sent valent, amb una gran reacció al primer gol, es va replicar de la millor forma possible al segon cop interista.

I ho va fer gràcies a Lamine Yamal, que va celebrar els seus primers 100 partits com a culer amb un 1-2 que va ser un autèntic golàs. Les esperances d’anar vius a Milà van arribar al 24’ gràcies al de Rocafonda, que va córrer, va encarar la poblada defensa, es va fer un lloc i va disparar amb potència per enviar la pilota al pal i a la xarxa. Amb Ferran i Lamine a aquest nivell, el Barça volia somiar. Però va ser Dani Olmo qui va voler sumar-se a l’intent de la remuntada i va tenir una ocasió claríssima. Una recuperació de Lamine va acabar en passada cap a ell, que de nou va posar a prova un gran Sommer, el millor de l’Inter. Del 0-2 al minut 21 es va passar al 2-2 en tot just 17 minuts, en una gran reacció d’un Barça que, amb el segell Flick, mai no es rendeix. En la represa, Hansi Flick va moure fitxes i va sortir després del descans amb Iñigo Martínez com a lateral esquerrà, al lloc de Gerard Martín, mentre que va entrar Ronald Araujo des de la banqueta. Per la qual cosa el Barça jugava la segona part amb quatre centrals. També va haver de moure fitxa Simone Inzaghi, per lesió del davanter Lautaro Martínez. La segona part va començar millor per al Barça, però es va repetir el guió. De nou a pilota aturada, Dumfries va fer el doblet amb una rematada de cap (64’), però un minut després, Raphinha va disparar de lluny, des de casa seua, i després de colpejar el travesser la pilota va impactar a Sommer i va entrar. El Barça va entrar en una fase perillosa, en la qual fins i tot l’Inter va marcar, encara que va ser ben anul·lat per fora de joc mil·limètric. En una escomesa final, l’equip blaugrana va aconseguir tancar l’Inter. I, malgrat que trobar forats semblava impossible, Ferran i Lamine es van tornar a associar perquè el de Rocafonda bombés la pilota i de nou l’estavellés al travesser. El Barça va tenir el tiromf, i poc després Sommer va desviar un altre xut llunyà de Raphinha que feia olor de gol.