El mític futbolista ‘Tato’ Abadía, gran estrella sorgida del Rumor, equip de Lleida

En la rica història del futbol lleidatà, pocs noms brillen amb tanta intensitat com el d'Agustín Abadía Plana, popularment conegut com el "Tato" Abadía. Nascut a Binèfar l'any 1962, aquest esportista representa una de les joies més valuoses sorgides del planter del Club Futbol Rumor, una entitat que, malgrat el seu actual oblit injustificat, va escriure pàgines en l'esport de la província de Lleida.

La trajectòria d'Abadía exemplifica el somni de qualsevol jove futbolista: des dels terrenys de joc d'un modest club de base fins a vestir la samarreta de la selecció espanyola. El seu camí professional el va portar a militar en equips de Primera Divisió tan destacats com l'Atlètic de Madrid, el Logronyo i el Compostel·la, assolint una fita que pocs futbolistes han aconseguit: la internacionalitat amb la selecció espanyola.

El Rumor: bressol de campions oblidat pel temps

El Rumor va ser un club fonamental en el panorama del futbol formatiu lleidatà des de finals dels anys seixanta fins ben entrats els vuitanta. En el seu moment àlgid, aquest club va arribar a disposar d'un equip amateur que competia a Preferent (just per sota de Tercera Divisió), dues formacions juvenils, un conjunt infantil, un aleví i, fins i tot, un equip de futbol sala quan aquesta modalitat encara no gaudia de la popularitat actual.

La singularitat d'aquest club rau en diversos factors que el van convertir en una entitat única al seu temps. Va ser fundat per Josep Maria Baldomà Vinós, empresari i editor que va batejar l'equip amb el mateix nom que la seva revista esportiva, centrada principalment en l'actualitat de la UD Lérida. A diferència d'altres clubs locals, el Rumor no estava vinculat a cap barri específic, malgrat que disputava els seus partits com a local al camp de la Federació Catalana a la Bordeta.

Un fet destacable és que va ser un dels primers clubs de la ciutat en incorporar la senyera tant al seu escut com a la seva equipació principal, mostrant un compromís amb les arrels catalanes en un context històric complex. Durant prop de dues dècades d'existència, l'entitat va acumular una impressionant col·lecció propera als 90 títols i trofeus, consolidant-se com una veritable potència formativa.

Un model de club únic al seu temps

El Rumor va trencar amb els esquemes tradicionals de gestió esportiva de l'època. Es va caracteritzar per un model de funcionament pioner: els pares dels joves futbolistes no havien d'abonar cap quota per la participació dels seus fills i, a més, rebien gratuïtament tot el material esportiu necessari. Aquest enfocament altruista era possible gràcies a la generositat del "senyor Baldomà", un veritable mecenes que finançava personalment tota l'estructura del club.

Aquesta filosofia va permetre l'accés a la pràctica del futbol federat a molts joves amb talent que, potser en altres circumstàncies, no haurien pogut desenvolupar les seves habilitats en un entorn competitiu de qualitat. D'aquesta manera, el club no només formava esportistes, sinó que també exercia una important funció social en la Lleida d'aquells anys.

Més enllà del "Tato": altres estrelles sorgides del planter

Tot i que Agustín Abadía és, sense dubte, el producte més il·lustre de la cantera del Rumor, altres talents destacats van emergir d'aquesta prolífica factoria de futbolistes. Luis Elcacho, que a més de defensar els colors del Lleida també va jugar a Primera Divisió amb l'Oviedo, és un altre exemple d'èxit. També cal esmentar figures com Kubaleta i Dámaso, que van acabar fitxant pel Girona FC, consolidant la reputació del club lleidatà com a exportador de talent.

El llegat del "Tato" Abadía més enllà del terreny de joc

Un cop finalitzada la seva etapa com a futbolista, Agustín Abadía va dirigir equips com el Logronyo i el Girona FC, entre d'altres, transmetent la seva visió del futbol a noves generacions de jugadors.

El Rumor representa un capítol essencial en la història esportiva lleidatana que mereix ser recordat i estudiat. Els quasi 90 trofeus aconseguits en poc menys de dues dècades d'existència no són només un testimoni d'èxits esportius, sinó també el reflex d'una filosofia de club que prioritzava la formació humana i esportiva per sobre dels resultats immediats.

Actualment, tot i que el club ja no existeix, el seu llegat perdura en la memòria col·lectiva del futbol lleidatà i en les carreres dels nombrosos jugadors que van passar per les seves files. Figures com el "Tato" Abadía simbolitzen l'èxit d'un model de formació que, potser, podria servir d'inspiració per als clubs actuals en un context on la pressió per obtenir resultats sovint eclipsa la vertadera essència del futbol formatiu.