La quarta haurà d’esperar: El Barça cedeix el tron europeu a l’Arsenal, que va saber resistir davant d’un conjunt blaugrana poc precís

El Barça femení no va poder conquerir ahir el seu tercer títol consecutiu de la Lliga de Campions Femenina, quart en total, al caure davant de l’Arsenal anglès per 1-0 a la final disputada al José Alvalade de Lisboa, on es va trobar a faltar el seu encert de cara a la portaria i també una millor versió futbolística.

El tron continental i allargar l’hegemonia al Vell Continent se li va escapar a l’equip blaugrana per culpa d’un gol de la sueca Blackstenius quan el xoc entrava a la recta final, quan l’equip de Pere Romeu estava mostrant més superioritat després d’un primer temps d’alternatives. Se li va escapar per no tenir la seua millor versió futbolística, sobretot de les seues centrecampistes i els seus dos extrems, curtcircuitades en bona mesura pel bon plantejament del rival. L’equip de Pere Romeu va pressionar després del descans i quan semblava tenir contra les cordes les gunners, no va aconseguir ajusticiar-les i aquestes van trobar una escletxa per on arrabassar-los la corona i regnar a Europa per segona vegada i després de 18 anys d’espera.

L’Arsenal va sortir decidit a incomodar el Barça el més amunt possible i el va pressionar des del xiulet inicial. Això va fer mal al conjunt blaugrana, a qui li va costar no només trobar el seu trio de centrecampistes, sinó que tampoc va poder portar perill pels costats. Per aquesta raó, el partit va tenir ritme des del principi i alternatives cap a les dos àrees, amb cops de cap de Pajor i Foord a tall de primers avisos. El principal ensurt dels primers 45 minuts va arribar poc després quan Irene Paredes es va introduir en pròpia porteria la centrada de Kelly, però el VAR va decretar que l’anglesa estava en posició il·legal. Tanmateix, després d’aquesta jugada van patir les blaugranes amb una gran mà de Cata Coll un xut de Frida Maanum i una gran ocasió malgastada per la capitana Kim Little.

El Barça va demostrar enteresa i va saber refer-se per acabar amb millors sensacions la primera meitat i el segon temps va arrancar amb millors notícies per a les blaugranes, més reconeixibles. El conjunt barceloní va assumir el comandament i va començar a assetjar més contínuament la porteria d’un Arsenal a qui li costava molt sortir i tenir la possessió. Una pilota mossegada de Pina que se’n va anar al travesser, diversos xuts d’una Batlle més ofensiva i segura i una parada a baix de Van Domselaar a un bon xut d’Aitana van evidenciar que la final tenia llavors només una direcció.

Romeu va buscar agitar més les coses amb l’entrada de Salma Paralluelo. La rèplica de Renée Slegers va ser molt ofensiva amb Beth Mead i Stina Blackstenius per refrescar un equip que semblava haver baixat en el pla físic i que se salvava de nou amb una Pajor poc àgil per rematar una bona pilota a escassos metres de la porteria.

El càstig a aquesta falta d’ullal va ser letal perquè Blackstenius no va perdonar la següent que va tenir i, després d’una gran passada de Mead, va batre per sota Cata Coll al minut 75. Al campió li tocava accelerar amb riscos i controlant els nervis i els espais enrere buscant l’empat amb el rellotge corrent en contra. Però l’Arsenal va saber gestionar amb solidesa defensiva, liderada per una impecable Williamson, les escomeses blaugrana amb més cor que cap i es va quedar el tron continental.