Domini insultant

Marc Márquez (Ducati Desmosedici) va culminar un cap de setmana de somni dominant totes les sessions d’entrenament, aconseguint la pole i guanyant tant la cursa esprint com el gran premi. El vuit vegades campió del món suma així la seua quarta victòria del curs, després de les aconseguides a Tailàndia, l’Argentina i Qatar, l’última vegada que va pujar dalt de tot del podi. Márquez va dominar des de la primera fins a l’última volta, la qual cosa li permet sumar 233 punts, 32 més que el seu germà Àlex, que va ser segon, i amb l’italià Pecco Bagnaia, tercer, ja a 93 punts.

Si en la cursa esprint Marc va fallar a la sortida, no va succeir el mateix en la del gran premi, en la qual el vuit vegades campió del món va sortir com una exhalació per comandar la carrera des del principi, mentre que Bagnaia va guanyar una posició al superar en el revolt de final de recta el seu compatriota Franco Morbidelli, que no va estar gaire encertat i va veure com en la primera volta el superaven els dos pilots de les KTM, el murcià Pedro Acosta i el sud-africà Brad Binder, a més de Fermín Aldeguer.

Els Márquez van comandar la carrera des del gir inicial, en el qual Bagnaia va passar a ser tercer, però Acosta es va posar darrre del rebuf de l’italià i, ja en una ocasió, va aconseguir superar-lo, encara que el dos vegades campió del món de MotoGP va recuperar la plaça poc després. La batalla entre ambdós va beneficiar que els dos germans obrissin bretxa, que ja era d’un segon en tot just quatre voltes.

A poc a poc, i amb un ritme molt constant i rècord de volra ràpida de carrera inclòs, Marc va anar agafant avantatge al seu germà Àlex, que també es va consolidar a la segona plaça, mentre que pel tercer lloc es va entaular una lluita constant entre Bagnaia i Acosta, amb Brad Binder intentant no perdre el contacte amb ells. En el setè gir, tant Acosta com Binder van protagonitzar sengles voltes ràpides que els van permetre enganxar-se novament a un Bagnaia que va mantenir un ritme sòlid. La resposta de Marc no es va fer esperar i, un gir més tard, va tornar a protagonitzar la seua segona volta ràpida per incrementar l’avantatge respecte al seu germà per sobre de les vuit dècimes de segon.

A poc a poc, la renda de l’octocampió es va anar incrementant, mentre que Àlex va perdre una mica de ritme i va veure com l’atrapava el trio format per Bagnaia, Acosta i Binder. Una nova volta ràpida de Marc li va permetre augmentar encara més el seu avantatge fins al segon i mig sobre el quartet perseguidor, en el qual el seu germà mantenia el segon lloc. Només un error o una avaria mecànica podien truncar la cursa de Marc Márquez, camí de la seua quarta victòria de la temporada, error que sí que va cometre el sud-africà Brad Binder, que se’n va anar a terra en el revolt tres quan anava darrere de Pedro Acosta.

En el catorzè gir l’avantatge era de gairebé dos segons (1.8) i a sis voltes del final l’avantatge de Marc Márquez ja superava els dos segons i mig sobre Àlex, que fins a aquell moment mantenia a ratlla Bagnaia, amb mig segon entre ambdós. Sense errors, Marc, que a més va protagonitzar una nova volta ràpida a dos del final, va consolidar la seua quarta victòria de la temporada, que li permet ampliar l’avantatge a la classificació del Mundial.

“Buscàvem el cap de setmana perfecte”

Marc Márquez va reconèixer que “ha estat un diumenge increïble” i que aquesta victòria “era obligatòria. Ja sabeu que a mi m’encanten les curses de batalla, de cos a cos, però ja dissabte volia fer aquest tipus de carrera, de sortir i imposar jo el ritme. Buscàvem el cap de setmana perfecte i ho hem aconseguit”.

“Ni fent la cursa perfecta és suficient”

Àlex Márquez es mostrava després de la prova resignat amb el segon lloc i va comentar que “ni fent la cursa perfecta, que potser tampoc ho ha estat, però ha estat molt bona, ha estat suficient” per guanyar el seu germà.

“Marc s’ho mereix després de patir tant”

“No m’imagino que se’ls ocorri entrar així un dia a meta, perquè a casa no entren i no els faig més macarrons. Per a mi l’important és que els dos són feliços”, comentava la mare dels Márquez, Roser Alentà, que va voler afegir: “El Marc s’ho mereix després de tants anys de sofriment. I ja arribarà el moment de l’Àlex.”