SEGRE

ESCALADA

El lleidatà Edu Marín culmina la ‘Trilogia Ibèrica’

Són les parets Orbayu, Arc de Sant Martí i Donec Perficiam, aquesta a Mont-rebei

Edu Marín a Donec Perficiam a Mont-rebei. - COL. E.MARÍN

Edu Marín a Donec Perficiam a Mont-rebei. - COL. E.MARÍN

Xavi Madrona

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El reconegut escalador professional Edu Marín ha aconseguit completar un projecte personal de deu anys de durada: la Trilogia Ibèrica, tres de les vies de diversos llargs més exigents de la península Ibèrica, destacades tant per la seua dificultat tècnica com per l’ètica amb què van ser obertes inicialment. Són Orbayu (500 m, 8c), al Picu Urriellu, l’estiu del 2015; l’alliberament d’Arc de Sant Martí (200 m, 8c+) a la paret de Diables de Montserrat i Donec Perficiam (350 m, 8b+/c) –expressió llatina que significa fins al triomf”– a Mont-rebei.

Establert a Lleida però nascut a Barcelona i amb una destacada trajectòria en l’elit de l’escalada esportiva –va ser campió del món juvenil i medallista a la Copa del Món– Marín va decidir fa anys allunyar-se de la competició per centrar-se en l’escalada lliure d’algunes de les parets més dures del món. Una de les seues grans fites és la primera ascensió en lliure d’Eternal Flame al Pakistan, una de les rutes més llegendàries de l’alpinisme modern.

Inspirat per la mítica Trilogia Alpina de Stefan Glowacz –que també va escalar en lliure fa uns anys–, Marín va concebre la Trilogia Ibèrica com un homenatge a tres rutes emblemàtiques, cada una situada en un entorn únic i caracteritzada per una escalada d’alt nivell, una forta ètica d’obertura i un gran compromís.

“El 28 de maig vaig completar l’ascensió en lliure de Donec Perficiam, una via de 8b+/8c i 350 metres a la paret d’Aragó, a Mont-rebei, vuit anys després que fos oberta des de baix, entre 2012 i 2017, per Isaac Cortés i Carles Brasco. El seu enfocament ètic em va deixar una gran empremta”, assenyala Marín. Per a aquest escalador, “des de la primera vegada que la vaig provar, vaig saber que era una línia especial: pura, intacta, esperant. La vida i altres projectes van aparèixer –una expedició al Pakistan, l’obertura del meu gimnàs (a Lleida) i més–, però la idea mai no em va abandonar. Van ser 5 hores d’intens esforç sota el sol i exigint una presència mental i física total. Va ser dur. Va ser preciós. Va valer la pena”, conclou.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking