Volen el triplet: El Vila-sana juga avui per primera vegada la final de la Copa de la Reina

El Club Patí Vila-sana segueix fent història i ahir es va classificar per disputar per primera vegada la final de la Copa de la Reina, un bitllet que va aconseguir després de tombar en els últims instants de la pròrroga (1-2) el Palau de Plegamans. D’aquesta manera, l’equip de Lluís Rodero lluitarà avui (13.00) davant del Cerdanyola, que va donar la sorpresa a l’eliminar el Fraga (vegeu el desglossament), pel tercer títol de la temporada, després de la Supercopa i el Mundial de Clubs, fet que suposaria un triplet històric.

El partit va començar molt actiu, amb els dos equips bolcats en atac i amb les dos porteres intervenint abans de complir-se el primer minut de joc. De fet, tant Anna Salvat, que va ser l’aposta de Lluís Rodero sota pals, com Laura Vicente, van ser les grans protagonistes d’una primera part amb moltes ocasions però amb nul encert ofensiu.

Després d’avisos de Busquets, el Vila-sana va agafar el comandament del partit. La primera ocasió clara de les lleidatanes va ser un tir de Gimena Gómez després d’una assistència de Victòria Porta que va aturar Vicente amb una gran estirada. Dos minuts després, robatori a mitja pista de Luchi Agudo, que es planta sola davant de Vicente, que no aconsegueix batre amb una subtil deixada. En ple domini de les del Pla, Victòria va assistir la seua germana Maria, però la més gran de la saga va topar de nou amb Vicente. Superat l’equador del primer temps, el Palau es va treure el domini lleidatà de sobre i va començar a crear perill. Va ser el moment d’Anna Salvat, que es va fer gran per desbaratar, una rere l’altra, totes les arribades del conjunt barceloní. Tot i així, el Vila-sana hauria pogut anar-se’n al descans amb avantatge, però Luchi Agudo va aixecar massa la bola quan es va trobar sola davant la portera rival.

De tornada dels vestidors, el Palau va sorprendre amb un gol als 23 segons, obra de Puigdueta, que va rematar la bola de primeres i gairebé sense angle un servei de Colomer que es va colar per sota del cos de Salvat. Com li va passar a quarts contra el Voltregà, al Vila-sana li tocava de nou remar contracorrent. El gol va deixar una mica tocades les lleidatanes, que haurien pogut encaixar el segon en un tir de la mateixa Puigdueta a què va respondre perfectament Salvat.

El Vila-sana va reaccionar i Luchi Agudo va estar a prop de firmar l’empat, que sí que aconseguiria al 38 Flor Felamini amb una penjada des de mitja pista que va sorprendre Vicente, que estava molt tapada per diverses jugadores. El gol va rellançar les opcions del quadre del Pla, que va vorejar el segon amb un tir de Luchi que la portera del Palau va rebutjar amb el casc. Els dos equips van buscar el gol que els atansés a la final, i no els van faltar ocasions. De fet, cada equip va enviar una bola al pal de forma seguida, primer de Salvanyà, que juntament amb Florenza jugarà la temporada que ve al Vila-sana, i després d’Horche, i les dos van errar la directa per la desena falta; Felamini per part de les lleidatanes i Florenza per les barcelonines.

La falta d’encert va portar el duel a la pròrroga, que va arrancar amb un penal que va forçar Flor Felamini però que Victòria Porta no va aconseguir transformar. Les ocasions ja no eren tan clares, amb el cansament i la calor fent efecte en els dos equips. I quan tot presagiava que el bitllet per a la final es decidiria als penals, com ja va succeir en la final de la Supercopa que ambdós equips van jugar l’octubre passat (van guanyar les lleidatanes), un rebuig de Vicente a tir de Dana Anton el va aprofitar Luchi Agudo per situar l’1-2 que va fer embogir l’afició lleidatana desplaçada a Cerdanyola. El Vila-sana, amb una Anna Salvat pletòrica, va aguantar la pressió en l’últim minut i mig per segellar una classificació històrica.

Lluís Rodero va reconèixer al final del matx que “cal felicitar l’equip pel gran treball que ha fet. L’objectiu era arribar amb opcions al final de partit, sabent que patiríem perquè el Palau t’exigeix molt i minimitzar els errors era un dels reptes”, mentre que va deixar clar que “en una final no hi ha favorits. Cal anar convençuts però amb molt respecte pel rival. Estem avisats”.