A les portes del cel

La selecció espanyola femenina es va quedar ahir a les portes de conquerir la seua primera Eurocopa després de caure en els penals contra una aguerrida Anglaterra, que repeteix com a campiona del trofeu continental. En una final en la qual va fer la sensació de ser gairebé sempre superior i en què va tenir també avantatge en el marcador, el combinat espanyol en va acabar empatant a un davant d’una campiona molt competitiva i va cedir en la resolució des dels 11 metres. Espanya no va poder consumar el triplet i allargar la seua bona època després del Mundial i la Lliga de Nacions. Va dominar i va gaudir de bones ocasions per haver evitat sobretot la tanda decisiva, encara que Cata Coll la va sostenir també en molts moments. La portera blaugrana va complir des dels onze metres, però les seues companyes no van tenir encert amb penals errats per Mariona Caldentey, Aitana Bonmatí i Salma Paralluelo. L’equip de Montse Tomé es va posar al capdavant amb un gol de Mariona abans de la mitja hora, però les lleones, subjectes per la seua experiència i caràcter, van millorar passat el descans i després van aguantar per trobar una vegada més aquesta mica de fortuna decisiva en aquest tipus de partits i defensar amb ferocitat el seu tron.

L’inici de la final va ser frenètic, de molt ritme perquè les lionesses no van especular i van tenir molt aviat l’1-0, però Cata Coll va posar una bona mà al xut d’Alessia Russo i després James no va aconseguir rematar una pilota morta. La portera balear seria protagonista posteriorment amb una altra sensacional parada a Hemp després d’un error de Laia Aleixandri.

Aquesta va ser l’última bona ocasió que va tenir en el primer acte Anglaterra, que també va veure com Esther, Athenea (novetat en l’onze en lloc de Pina) i Mariona provaven sort en el tram inicial. Espanya va anar creixent a través del protagonisme de les seues tres centrecampistes i en una bona pressió, Athenea va trobar la incisiva entrada de Batlle per la dreta i aquesta va enviar uns precisa passada al cor de l’àrea on Caldentey va rematar de cap per anotar el 0-1. A partir d’allà, el guió de la final va variar més cap al costat de la campiona del món, que va aconseguir el comandament total i va imposar el ritme que més li convenia davant d’una Anglaterra tocada i que a sobre va perdre per lesió a James, substituïda per la revulsiu Chloe Kelly. Malgrat el seu domini i control, no hi va haver més ocasions per a les espanyoles fins al descans.

Espanya va sortir bé dels vestidors i va tenir dos bones opcions amb xuts d’Aitana i Mariona, però Anglaterra va ser la que va colpejar primer. Batlle va deixar pensar massa Kelly i va castigar amb una precisa centrada que Russo va rematar per igualar de nou la final (1-1). Anglaterra es va encoratjar i va portar el partit a un terreny més incòmode. En aquest escenari, Kelly va tenir el 2-1 a les botes, evitat per una sensacional mà de Tast Coll. Tomé va provar de reaccionar ficant Pina per Alèxia i posant al mig Mariona. L’acabada d’entrar va tornar a ficar por amb un potent xut que va repel·lir Hampton abans d’entrar en un tram final molt obert. Salma Paralluelo i Vicky López van entrar per donar aire als minuts finals, quan la jove blaugrana va tenir una opció just abans de la pròrroga.

Com quan es va enfrontar a Alemanya, Espanya semblava tenir una mica més d’espurna que el rival en el temps suplementari i les ocasions, a comptagotes, van ser totes per a la campiona del món, però ni Paralluelo, en un parell de bones opcions, ni Pina ni Vicky no van tenir encert. Els penals, ja esquius a l’inici de l’Eurocopa, van sumir en la decepció la Roja, que marxa de Suïssa invicta, però sense trofeu.

“Un centenar de persones” segueixen el partit al Barris

La Paeria va obrir el Barris Nord per seguir la final del partit a la pantalla gegant d’un dels fons del pavelló i va anunciar que “un centenar de persones” van seguir el partit entre Espanya i Anglaterra, la majoria des d’unes cadires instal·lades a la pista, encara que moltes van quedar buides, i altres des de la grada. Lleida va ser una de les més de cent ciutats d’Espanya que va obrir un espai per seguir la final, com ja va fer a la final del Mundial del 2023.

L’Eurocopa amb més afluència als estadis

L’Eurocopa va tancar ahir la seua edició amb una assistència rècord de 652.000 espectadors entre tots els partits. La final, disputada en un St. Jakob-Park de Basilea completament ple (34.000 persones), va confirmar l’èxit d’una edició que ja superava el rècord anterior, en la passada edició d’Anglaterra (574.875) abans de l’últim partit. Suïssa 2025 es converteix així en l’Eurocopa femenina més seguida de la història, tant en estadis com en audiència televisiva.

Aitana, amarga MVP del torneig: “Estic en xoc”

Aitana Bonmatí va admetre estar “molt fotuda” i també “buida i una mica en xoc” després de perdre la final. No obstant, la derrota no li va privar de ser elegida com la millor jugadora del torneig. “Per a mi en joc hem estat superiors al rival i en ocasions també, però de vegades en el futbol no és suficient”, va afegir la blaugrana.

Paredes: “No hem estat com sabem”

La capitana de la selecció, Irene Paredes, va reconèixer que la derrota va suposar per a ella un “moment molt, molt dur” i, malgrat que va reconèixer que “ho hem intentat de totes les maneres”, també va admetre que “no hem estat com sabem, tampoc en els penals”.

Tercera Eurocopa seguida de Sarina Wiegman

La seleccionadora anglesa, Sarina Wiegman, va conquerir ahir la seua tercera Eurocopa consecutiva, perquè a les dos seguides d’Anglaterra amb ella al capdavant se li ha de sumar la que va obtenir amb Països Baixos, el seu país natal, el 2017.