Gerard Encuentra, entrenador de l'Hiopos Lleida: “El 80% del mercat no és accessible per a nosaltres”

Quines sensacions us ha deixat aquesta primera temporada a l’ACB?

L’any que ascendeixes sempre és molt complicat per tots els condicionants que hi ha, perquè ets nou, entres tard al mercat i has de guanyar-te el respecte a poc a poc. L’equip ha jugat un bon bàsquet en molts moments de la temporada i si al principi de temporada ens haguessin dit que estaríem salvats a falta de quatre jornades, tots ho hauríem firmat.

Amb els problemes que hi va haver per tancar la plantilla, esperava aconseguir la salvació amb tanta antelació?

Durant tota la temporada no vam estar mai en posicions de descens. Potser en les primeres jornades, perquè vam començar 0-3, però no vam estar mai com a tal en descens. El que sí que és cert és que partíem amb un punt d’inexperiència a l’hora de confeccionar la plantilla. Érem nous, i el primer any sempre costa més perquè no domines la Lliga, i en algunes posicions anàvem una mica més justos, però l’equip va ser capaç d’unir-se i tirar endavant.

El fet de no haver estat mai en descens, va poder ser un factor important psicològicament parlant?

Vam tenir moments crítics. Recordo una ratxa, no sé de quant exactament, però dels últims vuit partits n’havíem perdut set o alguna cosa així, o el partit que vam perdre a la Corunya, que també va ser un moment crític. Crec que la clau va ser mantenir la calma en tots els sentits: a nivell directiu, de club i també d’afició. Crec que això és el que ens fa especials en aquest club: que anem tots a una i remem tots en la mateixa direcció, sempre junts, sabent que de vegades les coses sortiran millor i d’altres pitjor, però tots sentim el club com nostre, tant els que som dins com els aficionats.

Aquesta temporada, amb tots els canvis de jugadors, ha estat la més difícil com a entrenador?

Sí, de la meua carrera probablement ha estat l’any més dur en aquest sentit. Hem intentat reforçar l’equip durant molt temps en diferents posicions en què anàvem més justos. No sabria dir quantes ofertes vam fer, però van ser moltes amb jugadors que no vam aconseguir fitxar i ens va costar molt tancar el roster. Fins i tot vam buscar jugadors amb contractes temporals, per protegir-nos un temps, però clarament eren jugadors que no eren els nostres preferits i els que ho eren no vam aconseguir tancar-los o no van voler venir. Va ser un any molt dur, vam haver d’unir-nos molt per tirar endavant.

Aquest estiu ha estat més fàcil fitxar?

Sí, ho hem començat a moure tot més aviat. Quan al maig saps que seguiràs a l’ACB, ja pots parlar de renovacions i fitxatges amb més calma. Quan ets un acabat d’ascendir i portes 20 anys sense jugar a l’ACB, et posen l’etiqueta d’equip ascensor. Hem mostrat un estil atractiu per a molta gent, això ha tingut un bon feedback, i ajuda a arribar a certs jugadors als quals abans no podies. Tot i així, el 80% del mercat no és accessible per a nosaltres perquè no juguem competició europea, ja que molts jugadors prioritzen jugar en una Lliga menor per tal de ser a Europa, i això ens condiciona molt, malgrat que ara som una opció més interessant.

L’equip que s’està gestant, sobre el paper, no té res a veure amb el de l’any passat.

Bé, l’any passat a l’estiu també estàvem tots molt il·lusionats. Parlant amb totes les aficions, sempre els agrada el seu equip. Aquest any, coneixent més la Lliga, puc dir que els equips que l’any passat estaven a la nostra zona s’han reforçat molt bé, i nosaltres també, però al final això va de jugadors i de ser un equip. Aquesta temporada ens sentim més experts i dominem més la Lliga, l’hem estudiat més i en tenim més coneixement. Hem volgut millorar on vam fallar la campanya anterior i teníem clar quins rols buscar en cada posició i a partir d’allà hem construït el puzle. Sí que és cert que hem tancat jugadors més experts i contrastats dins de la Lliga.

La permanència és l’objectiu, però... us atreviu a pensar en alguna cosa més?

No podem córrer, hem d’anar amb calma. L’any passat va ser molt dur, i aquest ho serà, també perquè l’ACB és molt dura. Crec que hem fet un bon mercat, però els altres també, i el nivell mitjà de la Lliga és altíssim. Hem de començar tocant de peus a terra i el nostre objectiu és la permanència. Sempre dic el mateix, el dia a dia, el nivell de creixement de l’equip i els resultats ens aniran marcant si podem ser una mica més ambiciosos o no, però de moment la salvació és el repte.

Pensar en Europa és una utopia aleshores?

D’entrada em sembla arriscat. El Múrcia, finalista de Lliga fa dos anys, juga una fase prèvia per entrar a Europa, no té plaça assegurada. Per això pensar en Europa abans de començar la temporada seria com disparar-nos al peu. En el que hem de pensar és a ser competitius, sumar més gent al Barris Nord i continuar creixent. Tant de bo això ens permeti no patir tant i ser més ambiciosos durant la temporada.

El que no canvia és la filosofia de joc.

Tenim un estil que ens ha anat bé i el que hem fet és buscar jugadors que s’adaptin a aquesta filosofia i que puguin rendir. No hem de canviar-lo, hem d’intentar ser fidels a la nostra idea.

L’any passat tots els entrenadors rivals lloaven l’estil de joc valent de l’equip. Això ha de ser gratificant, més encara sent un debutant a la Lliga.

Evidentment. Crec que els entrenadors de la Lliga, que al final són experts, sempre han parlat molt bé de com jugava l’equip. És cert que vam tenir moments dolents, com tenen tots els equips, però l’estil està bastant identificat i som fidels a una idea i als nostres valors. Fins i tot la gent que ve a veure l’equip se sent bastant identificada amb aquests valors que transmetem.

Què heu après aquest any?

Moltes coses, però en el que més m’he hagut d’esforçar ha estat a liderar un grup de persones que a nivell de resultats estàvem acostumats a guanyar molt, però aquest any ens tocava perdre, i això de vegades podia afectar l’ànim de l’equip. M’ha tocat fer un esforç extra pel que fa a lideratge positiu quan les coses semblaven una mica més negatives.

On li agradaria deixar el club quan se’n vagi?

Jo sempre dic que m’agradaria guanyar la Lliga amb el Lleida. El club, des que soc entrenador, ha crescut molt cada any i una part molt gran d’aquest mèrit és d’Albert Aliaga i la seua junta directiva. Han fet passos gegantescos. El que jo veig és ambició i creixement, i això és el que m’agrada del projecte, per això la meua renovació va ser qüestió de dies. Quan tens clar que vols ser aquí, tot es fa ràpid. La meua renovació va ser ràpida perquè veig l’ambició del projecte i, sobretot, les ganes de continuar creixent. Tots tenim moltes ganes i m’agradaria que el club continués creixent, no sé si fins a guanyar una Lliga, però sí per poder estar molts anys a la millor Lliga d’Europa, que ja seria una fita molt important.