Ramon Porta, president del CP Vila-sana: «L’esport d’elit també ha de ser una diversió, guanyis o perdis»

Després d’una temporada en la qual el Vila-sana ha guanyat els tres primers títols de la seua història, el president del club, Ramon Porta, els dona un gran valor, però sense oblidar que l’esport també és competició, aprenentatge, salut i diversió. “Si només busquem guanyar, ens traiem la diversió”, explica Porta. 

“Nosaltres hem de lluitar i competir. Que guanyem, perfecte. Que no guanyem, també. L’esport d’elit ha de ser una diversió, per a les jugadores, que se sacrifiquen molt, i també per a l’afició, perquè s’ho han de passar bé, guanyis o perdis”, insisteix. Sobre els èxits aconseguits en una temporada històrica, diu que “ja era hora que el treball i l’esforç donessin fruits. Però nosaltres seguirem igual, continuarem picant pedra i és el que s’ha de fer cada dia, picar pedra”, i afegeix que “aquesta passada temporada hem tingut la gran sort de guanyar tres títols, però són el fruit de picar pedra cada dia. I de perdre. Perquè si no perds no n’aprens. Tota la gent que han estat grans figures de l’esport, o grans equips, tots han dit el mateix, que han perdut més que han guanyat”. 

Per això, de cara a aquesta temporada, el club està treballant perquè cada partit sigui una festa. “Es tracta que la gent que vingui passi dos hores agradables, guanyem o perdem”, destaca. I tot des d’un poble de 700 habitants en el qual, el 2003, els pares no tenien activitats esportives a què apuntar els seus fills. “Que com em sento?, orgullós”, explica. A l’OK Lliga des del 2017, afegeix que “el millor que ens va poder passar va ser que el 2021 ens anessin malament les coses. Vam fer un canvi de xip, vam portar la millor jugadora del món (Luchi Agudo) i avui tenim les dos millors (Luchi i Aina Florenza) i totes volen jugar al Vila-sana”.

Meri Mata, presidenta de l'Hoquei Club Alpicat: «No pot ser que nens de 12 o 13 anys marxin a jugar fora»

Després de dos anys d’absència, l’Hoquei Club Alpicat torna a l’OK Lliga femenina i, malgrat perdre aquesta categoria en nois, consolida el seu paper en un moment històric per a l’hoquei patins de Lleida. Mentre els equips sèniors lluiten per mantenir-se i escalar a les màximes categories, els clubs del territori treballen intensament per enfortir la base, sabent que el veritable futur està en la formació. “La situació actual de l’hoquei a Lleida és la millor que he viscut en 20 anys”, afirma Meri Mata, presidenta de l’HC Alpicat, que, tanmateix, reconeix que encara hi ha molt treball per fer des de baix. “A nivell de base encara queda molt camí per recórrer. Tots els clubs tenim la responsabilitat de treballar al costat de la Federació perquè el talent es quedi aquí”, afirma.

El club que presideix Mata ha fet una aposta decidida per la base, impulsant projectes mixtos amb altres clubs com el Mollerussa, en l’actualitat, i el Vila-sana en el passat. “Aquest any hem format tres equips femenins en col·laboració: dos d’infantils i un d’aleví, amb jugadores d’ambdós clubs. Són fórmules que permeten rendir sense haver d’anar-se’n fora de la província”, explica en aquest sentit. Aquesta línia de treball també ha donat fruits en altres categories: “Ja estem començant a tenir presència en els Campionats de Catalunya, i molts jugadors i jugadores de la nostra base tenen un rendiment molt alt. Ara el repte és que acabin jugant als primers equips de Lleida. No pot ser que nens de 12 o 13 anys marxin a jugar fora. Això cal evitar-ho”, assevera.

Però l’Alpicat no només mira cap a la base. La temporada passada, el primer equip masculí va vorejar la permanència a l’OK Lliga, però va acabar caient en el play-out. “Va ser un cop molt dur”, reconeix Mata. “Teníem moltes il·lusions posades. Ja ens va passar amb les noies”, va recordar. A més, el club ha reforçat la seua estructura tècnica. “Per a nosaltres és clau formar entrenadors qualificats. Aquest any tots els equips estaran dirigits per tècnics amb formació, i això ja es nota en la qualitat dels entrenaments”, apunta. A nivell d’instal·lacions, Alpicat ha reforçat la seua oferta amb la sala polivalent inaugurada el mes de gener passat i el parquet acabat de substituir del pavelló Antoni Roure, la qual cosa representa un salt qualitatiu per a un club amb present i visió de futur.

Enric Duch, President del Lleida Llista Blava: «Era inimaginable fa uns anys que seríem campions d’Europa»

L’hoquei a Lleida viu l’etapa més brillant de la seua història. La consolidació de diversos clubs en competicions nacionals i el creixement de la base reflecteixen una realitat impensable anys enrere, i un dels màxims exponents d’aquesta evolució és, sens dubte, el Lleida Llista Blava, triple campió europeu i exemple de reconstrucció. “Quan ens vam fer càrrec club el 2012, ningú no imaginava que uns anys després seríem campions d’Europa”, recorda Enric Duch, president del Lleida Llista. “Vam començar sense jugadors, sense diners i amb una plantilla de circumstàncies. Però a poc a poc vam anar construint, primer salvant la categoria, després pujant i, més endavant, consolidant-nos”, apunta. 

Duch atribueix l’auge a una generació compromesa. “Hi va haver persones com Albert Folguera, Carlos Trilla o Lluís Rodero que ho van donar tot, des de la base fins a l’alt rendiment. Això va marcar un punt d’inflexió”, reconeix. El creixement de la base és palpable, tot i que encara hi ha carències. “Tenim rècord de jugadors a la base, sobretot en edats molt petites. El tram intermedi és el que més pateix. Necessitem un juvenil i un júnior potents per nodrir el primer equip i consolidar el relleu generacional”, destaca el president del Llista. El club, malgrat els èxits, també ha estat víctima de la seua pròpia projecció: “Molts jugadors que hem format ara estan en equips grans. Cada any en perdem un parell o tres. Això vol dir que estem treballant bé, però alhora ens obliga a reconstruir constantment l’equip”, lamenta. 

No obstant, l’atracció del club ha crescut i això es nota en els fitxatges. “Abans trucàvem i era difícil convèncer algú. Ara són els mateixos jugadors els que ens truquen per venir, i això demostra que el Lleida Llista ja és un referent en l’hoquei espanyol”. Sense renunciar a l’ambició, Duch té clar l’objectiu. “No somiem amb guanyar la Lliga, però sí amb competir al més alt nivell. Si continuem treballant, aquest club encara té molt a dir”, assevera.

Montse Figuerola, presidenta del CH Mollerussa: «En un club petit necessitem patrocinadors i una bona base»

En els dos anys que porta com a presidenta del Mollerussa, Montse Figuerola ja ha vist un descens a Primera Catalana i l’ascens amb què han recuperat la Nacional Catalana. Tot això amb jugadors majoritàriament de Mollerussa i en una població amb diversos equips que competeixen a un nivell alt. 

“Som un club petit i necessitem els patrocinadors per tirar endavant a nivell econòmic i més quan puges de categoria. Necessitem aquest suport i que hi hagi una bona base. La combinació d’aquestes dos coses és amb el que treballem per fer créixer el club i que estigui sanejat”, explica. Montse Figuerola és de les poques dones al capdavant d’un club. “Porto al Mollerussa diversos anys, tinc fills que hi juguen i vaig començar a col·laborar amb la junta i amb el relleu del president em van elegir a mi”, recorda. 

Té clar que un altre dels suports que necessita el club és l’afició. “Aquest ascens és fruit del treball d’anys apostant per aquest esport, cada vegada tenim més afició i gent que ens diu que no coneixia aquest esport, però que quan l’han vist han repetit. És un esport minoritari, però enganxa l’afició”, indica. 

L’objectiu d’aquesta temporada és “mantenir la categoria i quedar en una bona posició”. “L’equip té ganes i nosaltres tenim l’experiència d’haver estat en aquesta categoria i ara tenim més coneixements i recursos per estar i fer-ho bé. Animem l’afició que vingui i ens pugui ajudar en els moments difícils”, assenyala. El club té setze equips amb noranta jugadors.

Joan Garreta, president del Club Hoquei Cadí: «Els nostres jugadors deixen el club quan han d’anar a la universitat»

En tot just cinc anys des de la seua creació, l’equip sènior del Club Hoquei Cadí la Seu ha aconseguit una fita sense precedents: arribar a la Nacional Catalana, una categoria que marca un abans i un després per a una entitat tradicionalment centrada en la base. “És un èxit històric, no només per l’ascens en si mateix, sinó pel temps rècord en què ho hem aconseguit”, explica el seu president, Joan Garreta. 

L’equip ha pujat de Segona Catalana a Nacional en tot just tres temporades, encara que ho ha hagut de fer amb una plantilla majoritàriament formada per jugadors forans, especialment argentins, malgrat que és un dels planters més prolífics de la província. No endebades hi ha molts jugadors de la Seu repartits per diferents equips de l’OK Lliga. 

“Aquí no tenim cap altra opció. Els nostres jugadors se’n van quan han de fer el salt a la universitat i ja no tornen. En canvi, als de fora els oferim feina i habitatge, i ho accepten”, detalla. 

Malgrat els èxits, Garreta és prudent respecte al futur: “Quan vam pujar a Nacional ho vam celebrar, però a l’arribar a casa vaig pensar: potser estàvem millor a Primera. Aquest és el nostre límit, encara que mai se sap”, va apuntar. El club manté el seu compromís amb la formació, malgrat que les distàncies i la falta d’oportunitats formatives dificulten la continuïtat. “Fem bé les coses, però és difícil retenir talent quan no tens una universitat a prop o sortides professionals”, conclou Garreta.