Torna a regnar!

Marc Márquez ja té la seua novena corona mundial, aquesta que tant perseguia des de la seua duríssima caiguda en el GP d’Espanya del 2020, al circuit de Jerez, quan es va trencar l’húmer del braç dret que a punt va estar d’arruïnar-li la carrera i que, a la fi, acabaria canviant la seua història. Gairebé sis anys després –2.184 dies– d’aquella imatge de Marc aixecant una enorme bola de billar amb el número 8 al circuit tailandès de Buriram, el 6 d’octubre del 2019, el pilot de Cervera va tornar a coronar-se campió del món per novena ocasió, la setena en MotoGP, amb la qual cosa iguala mites com Valentino Rossi, Mike Hailwood o Carlo Ubbiali, i es queda a tan sols un de Giacomo Agostini a la categoria reina.

En va tenir prou amb ser segon al traçat japonès de Motegi, a la casa del seu exequip, sense arriscar el més mínim per competir la inapel·lable victòria a Pecco Bagnaia, i amb el seu germà Àlex desè, lluny de la batalla per arruïnar-li la victòria, per assegurar-se el títol mundial en el primer match ball que tenia, a cinc curses del final.

Marc es va esgargamellar al creuar la línia de meta, va alliberar tots els seus dimonis a base de crits i llàgrimes. L’emoció a flor de pell. La carrera va ser plàcida, però inevitablement tensa davant del pes de la història. Va salvar sense sobresalts la sortida, i després va rematar la feina remuntant de la quarta a la segona plaça sense poder assolir un imponent Bagnaia, també alliberat dels seus dimonis personals amb un ple a Motegi.

“Més que un número”, recordava el lema de la celebració del lleidatà. I tan lluny quedava la seua anterior victòria que fins i tot li va costar posar el seu nom a la torre de campions. Márquez, que el 2013 es va convertir en l’únic debutant a aconseguir el títol a la categoria reina, és ara també el cinquè campió més veterà de la història.

Marc va protagonitzar el seu particular Retorn del jedi al més pur estil de la pel·lícula de la trilogia de La Guerra de les Galàxies creada per George Lucas. El ja nou vegades campió del món de motociclisme no arriba de cap galàxia fictícia com en la saga de ciència-ficció, però sí que ha protagonitzat l’èpica de la seua tornada a la llum amb aquest novè títol mundial, des de la foscor de la greu lesió del 2020, que el va portar a ser intervingut quirúrgicament fins en quatre ocasions.

Va haver de passar molt temps i sorgir molts dubtes fins que als Estats Units, i gràcies a una tomografia axial computeritzada (TAC) en tres dimensions, es va detectar la rotació de l’húmer del braç dret en un 33 per cent, la qual cosa en alguns moments el va tenir a punt de la retirada.

Lluny de deixar-se portar per la circumstàncies, Marc Márquez va decidir fer front a totes les adversitats i una vegada rere altra, en un exemple absolut de perseverança i afany de superació, va passar pel quiròfan i, malgrat que en ocasions es va escampar el desànim en el campió del món, no es va voler rendir mai, però sí que va haver d’adoptar decisions dràstiques per al futur de la seua dubitativa carrera esportiva. La primera, però no per això la més encertada, va ser deixar la seua marca de tota la vida en MotoGP, la japonesa Honda, malgrat el contracte multimilionari que l’unia a ella.

A Gresini Racing, al costat del seu germà Àlex, es va sentir acompanyat per un equip familiar, modest i carregat d’il·lusió. Nadia Padovani, la viuda de Fausto Gresini, el va acollir com un fill i li va donar totes les facilitats per a la seua adaptació. Però sobretot, li va donar una Ducati amb què Marc va tornar a sentir-se competitiu. “Volia provar-me a mi mateix que no estava acabat com a pilot”, va advertir llavors. I ho va demostrar amb tal solvència que després d’un any Ducati va trucar a la seua porta.

Márquez va irrompre al box oficial com un huracà i en la seua primera temporada a l’escuderia bolonyesa ha arrasat amb tot, inclòs el seu company Pecco Bagnaia, bicampió del món. Marc s’ha convertit en l’únic pilot capaç, en la història del motociclisme mundial, de tornar a ser campió després d’haver-ho estat per última vegada el 2019, sis anys abans!

Ha batut el rècord de punts en una sola temporada (508 de Jorge Martín el 2024) i s’ha alçat amb el títol a falta de cinc grans premis per acabar la temporada. Sobrat. Els seus nou títols (set en categoria reina) l’igualen amb el seu arxienemic Valentino Rossi i l’atansen a dos grans llegendes, Ángel Nieto (12 +1) i Giacomo Agostini, recordista absolut amb quinze títols, vuit a la màxima cilindrada.

Diogo Moreira acaba segon i retalla diferències amb el líder de Moto2

El brasiler establert a Alcarràs Diogo Moreira va pujar al segon calaix del podi en la prova de Moto2, un resultat que li permet ratificar la segona posició del mundial i retallar diferències amb el líder, Ángel Fernández, que va ser cinquè. La victòria va ser per a Daniel Holgado.