“La moneda cada cop ens surt creu”

El segon va arribar poc després, al minut 44. Honoka va intentar tallar la progressió de Noelia al centre del camp i va veure una de rigorosa segona groga. Cop molt dur segons abans d’arribar al descans.

En la represa, malgrat ser una menys, les locals es multiplicaven pel terreny de joc i es van imposar a un Europa incapaç de reaccionar. Després de molt insistir, al minut 55 va arribar el premi. María Amaya va executar una falta lateral enganxada al córner i Vero Herrera va entrar com un cicló des de segona línia per col·locar, de cap, l’1-1. Explotava un Recasens que va presentar una magnífica entrada.

A partir del gol, la segona meitat va ser un monòleg. L’Europa no aconseguia encertar la tecla per superar un AEM que es va mostrar molt sòlid malgrat la seua inferioritat.

Poc després, Bacardit va moure la banqueta. María Lara, Sílvia Peñalver i Evelyn entraven al camp. Minuts després, aquesta es va adjudicar el llançament d’una falta directa des de la frontal. El xut es va estavellar al travesser i es va passejar per sobre de la línia. No va tenir sort un conjunt lleidatà, que a punt va estar de decantar la balança al seu favor. En els últims minuts de la segona part, el partit es va trencar. Ambdós conjunts van anar a la càrrega, però el poc encert va acabar dictant taules al final del temps reglamentari. El xoc s’encaminava a la pròrroga.

A la primera meitat del temps extra, l’Europa va sortir molt més actiu. No va intimidar la porteria local, però va tenir les seues aproximacions. Tot i així, en una gran inversió de cor i lluita, l’AEM va controlar els minuts finals. A la represa, el desgast físic va començar a fer efecte i quan tot semblava encaminar-se a la tanda de penals, Bové va rematar sola dins de l’àrea per col·locar l’1-2. S’acabava el somni. Després del gol, les lleidatanes es van bolcar i Ari Sánchez ho va aprofitar per col·locar l’1-3 al contraatac amb un xut llunyà i sentenciar el xoc. Càstig desproporcionat i adeu a la Copa.

❘ Lleida ❘ El tècnic de l’AEM, Joan Bacardit, va admetre la seua frustració pels últims revessos que ha patit l’equip: “Tirem una moneda i cada vegada ens surt creu. Altre cop no ens mereixem aquest resultat, després de 80 minuts amb una menys”, va lamentar l’entrenador barceloní, que va dir sentir-se “orgullós del meu equip”, però alhora “molt fotut per les jugadores, perquè és molt esforç per a res i amb un final molt cruel”.

Bacardit va dir de forma escarida que “no comparteixo” les decisions arbitrals en l’expulsió a Honoka i a ell mateix, va reiterar que se n’anava orgullós “perquè la segona part ha estat molt bona. De fet, la sensació era que ni aniríem a la pròrroga perquè hem tingut ocasions molt clares per guanyar”. A més, va assenyalar que “el missatge al descans ha estat que havíem de ser valentes i ho hem estat” i va deixar clar que, malgrat el desgast físic i mental per a l’equip, “som l’AEM i tenim un equip que de lluita i sacrifici va sobrat. Toca recuperar-nos i competir dissabte davant del Barça B”.

Finalment, va admetre que va resultar “especial” mesurar-se davant del seu exequip, malgrat que va puntualitzar que “només fins que comença el partit, després només et centres a guanyar”.

Per la seua part, la defensa Paula Rojas va admetre anar-se’n “rabiosa i amb tristesa, perquè després de donar-ho tot, veus les cares de les companyes i és el que fa més mal”. “Guanyar avui hauria estat una empenta anímica per al grup, però ho hem deixat tot al camp i no hi ha res a retreure’ns”, va concloure la balear.