A la recerca de la consolidació

L’Hiopos Lleida arranca aquesta nit (21.00) el seu segon projecte a la Lliga Endesa ACB a la recerca de la consolidació, després d’una primera aventura més que exitosa que va concloure amb la consecució de la permanència quatre jornades abans d’acabar la fase regular. Aquesta vegada el club ha pogut treballar amb temps i amb una mica més de diners a les arques, que ha fet que Gerard Encuentra hagi pogut afrontar tota la pretemporada amb les dotze fitxes professionals i sense esperar l’arribada de cap pivot, que va ser el gran cavall de batalla durant tota la campanya passada.

L’equip ha patit una profunda renovació i presenta fins a vuit cares noves. Només quatre jugadors continuen de la passada temporada, entre els quals destaquen Oriol Paulí, el jugador franquícia que ha renovat fins al 2028 –dos anys més del que tenia en vigor– i James Batemon, per al qual el club ha fet un enorme esforç econòmic per retenir el seu killer, pretès per molts equips ACB i també estrangers, i la seua arribada a finals de febrer va resultar decisiva per aconseguir la salvació. Corey Walden, que ha renovat per una campanya, i Mikel Sanz, amb contracte en vigor, també repeteixen.

Pel que fa a les incorporacions, l’Hiopos ha aconseguit els serveis de dos jugadors amb una àmplia trajectòria a l’ACB, com Johan Shurna i Melvin Ejim, per apuntalar un projecte que no estarà exempt de joventut i apostes. Per comandar la direcció juntament amb Walden s’ha apostat per l’internacional letó Kristers Zoriks, que s’estrena a la Lliga, malgrat que amb experiència a la Eurocup i que ve de disputar l’Eurobàsquet.

També debutaran Cameron Krutwig i Caleb Agada. El pivot nord-americà, vell conegut del Barris Nord i un dels artífexs de l’ascens fa dos temporades, torna després del seu pas pel Palència, amb el qual gairebé ascendeix, avalat per la gran campanya que va firmar a les ordres d’Encuentra, un dels seus fervents defensors i que ja el va voler portar l’any passat davant del dèficit interior que tenia l’equip. Per la seua part, el canadenc amb passaport nigerià acumula experiència a la LEB i ve a dotar d’intensitat defensiva i contraatac.

Completen el joc interior dos jugadors que ja saben el que és jugar a l’ACB, el senegalès Atoumane Diagne, ex del Corunya i que serà el sostre de l’equip amb els seus 2,15, i l’hongarès Gyorgy Golamán, de 2,10, que la campanya passada va ascendir amb el Burgos i fa dos va militar al Girona. Finalment, la quota de joventut la posarà l’aler riojà Millán Jiménez, de 23 anys i que arriba cedit pel València Basket.

Tot això per embastar una plantilla que barreja experiència i joventut, però amb un nexe d’unió, la gana per assolir nous reptes amb l’inestimable i acèrrim suport d’un Barris Nord que ha de tornar a ser decisiu per assolir la salvació i, qui sap què més.

Nova temporada fent un pas més cap endavant important.

Estar un segon any a l’ACB és una gesta històrica, perquè molt poca gent confiava fa un any que seguiríem aquí, que aquest projecte es consolidaria com a mínim dos anys a l’ACB. El repte és mantenir-nos aquests primers quatre anys fins que acabem de pagar l’aval, perquè aleshores aquests diners es podrien destinar a la plantilla i podrem ser una mica més competitius.

Suposa una gesta, més encara si fem la vista enrere.

No fa gaires anys el club pràcticament estava mort socialment, esportivament i econòmicament. Estava a l’UCI. Però hem aconseguit reflotar-lo, i el que m’enorgulleix és que ara podem gaudir-ne. Els que tenim una edat sabem que ser on som, després de venir d’on venim, és inimaginable. Hem de ser tots prou hàbils per cuidar el producte, sense egos i sumant. Que la gent el senti seu.

Però ja sap que la gent sempre en vol més. Potser caldrà rebaixar l’eufòria.

El dia que perdem la consciència de qui som i on estem, estarem morts, baixarem i desapareixerem. Hem de tenir ambició, per descomptat, però de poder competir contra tots, sempre sent conscients de qui som. Hem fet un pas important, però el projecte encara és tendre. Ens hem de centrar a aconseguir dotze victòries, i quan les aconseguim, llavors ja ens plantejarem altres reptes, però no hem de perdre mai la perspectiva. Mentre jo estigui en aquest club, no la perdrem.

Recollint el guant, ja té decidit si seguirà al càrrec que expira l’any que ve?

Encara no ho tinc decidit. L’únic que tinc clar és que em comprometo, abans del 30 de juny, a preparar un projecte a nivell de patrocinis, institucions i empreses per al futur. El menys important és la figura que hi hagi al capdavant. Volem consolidar-nos en la millor lliga d’Europa, malgrat que sabem que això és esport i podem baixar en qualsevol moment.

Hi ha millor plantilla que la temporada passada?

Hem millorat coses de la temporada anterior, perquè hem tingut més temps i més experiència, però la meua sensació és que de la mateixa manera que hem fet un pas endavant, la resta de la nostra Lliga també ho ha fet. Ara som dotze jugadors, el que hem d’aconseguir és ser un equip.

Hi ha hagut molts canvis, però l’ADN no es qüestiona.

Volem ser un equip que ho doni tot en defensa i que en atac no tingui por, que si té un tir en els primers segons sigui valent i l’executi, amb un joc coral i alhora ràpid.

Té pressió per estar obligat més?

Jo sempre tinc pressió. Pel fet de ser de Lleida m’agradaria que el projecte funcionés i anés bé cada any, que la gent se’n sentís orgullosa. Sempre tenim una autopressió alta, però hem de controlar les expectatives. De vegades pensem que al ser el segon any ja som un equip consolidat, i no ho som. Hem de tocar de peus a terra i ser conscients que ens tocarà patir igual o més que l’any passat. A hores d’ara firmaria estar salvat a quatre jornades per al final com la temporada passada. El més important és el control d’aquestes expectatives i tant de bo les puguem sobrepassar, m’encantaria, però hem de ser conscients que som un equip que patirà per no baixar.

En aquest sentit, pensar més enllà de la permanència seria un error.

Totalment. Si comencem a pensar que l’objectiu ha de ser anar a la Copa o una cosa semblant, estem començant a cavar la nostra pròpia tomba. El nostre objectiu és ser molt competitius, en això sí que hem de ser ferms, i tant de bo els resultats ens permetin il·lusionar-nos, però la realitat del club és que som un equip de la zona baixa i amb molts equips millors que nosaltres.

El Barris Nord ha de tornar a ser decisiu.

Va ser una de les claus de la permanència la temporada passada, un valor que hem d’intentar no perdre perquè ens dona una energia molt gran, també fora de casa.