Sòlid i treballat empat

❘ MANRESA ❘ El Lleida va rescatar ahir un empat sense gols al camp del Manresa (0-0) i va sumar el segon punt de la temporada, tots dos gràcies a un empat a zero a domicili, després del que va aconseguir al camp de la Grama. El conjunt lleidatà va tornar a quedar-se sense marcar i, després de cinc jornades sense veure porta, firma el pitjor inici golejador del segle XXI. Fins ara, el rècord negatiu datava de la temporada 2000-2001, a Segona A, quan l’equip dirigit per Miguel Rubio no va aconseguir anotar fins a la cinquena jornada, en una derrota davant de l’Elx (2-1).

En la prèvia del partit, Jordi Cortés havia advertit que l’equip s’havia de reconduir cap al pla original que havia mostrat en pretemporada. I així va ser: el Lleida va abandonar la línia de cinc defenses per tornar a un esquema amb quatre enrere, cinc centrecampistes i un davanter. El conjunt lleidatà es va plantar al Congost amb la intenció de disputar la pilota al Manresa, un dels equips cridats a estar a la part alta d’aquesta Tercera Federació. Sense complexos, els de Cortés van pressionar la sortida de pilota rival i van forçar pèrdues en camp contrari, que es van traduir en centrades laterals a la recerca del seu ariet, Fran Magno, que debutava com a titular.

La primera ocasió clara va ser per al Manresa, superat el minut vint, amb una rematada d’Ayoub després d’una centrada de Moha que Satoca, amb l’ajuda del pal dret, va rebutjar. Els extrems locals van ser un perill constant, obligant els extrems del Lleida a multiplicar-se en tasques defensives. Satoca va tornar a lluir-se en un xut de Bamta, que va retallar cap a dins i va buscar sorprendre pel pal curt, però el porter il·licità va reaccionar bé. El Lleida va acabar patint en els minuts finals d’una primera part en la qual va anar de més a menys.

La segona meitat va tenir un guió completament diferent. El ritme va baixar notablement i amb prou feines hi va haver ocasions. El Manresa va monopolitzar la possessió i va intentar tancar el Lleida, que es va replegar en un bloc més baix i defensiu, centrat a rebutjar centrades laterals i jugades a pilota aturada. Moha i Bamta ho van intentar amb accions individuals que no van inquietar la porteria lleidatana. Per als lleidatans, una de les notícies destacades va ser els debuts de Pau Russo i Luis Silva, que es van estrenar amb la samarreta del Lleida, ahir groga. L’única ocasió dels de Cortés va arribar al 90, amb Óscar Rubio, protagonista de les accions ofensives més perilloses del Lleida aquesta temporada. La seua centrada, enverinada pel vent, es va estavellar a la creu de la porteria de Pulido i va frustrar una victòria que hauria estat d’or per als del Segrià. Amb aquest empat, el Lleida suma dos punts en cinc jornades i continua pendent d’inaugurar el compte golejador en una temporada que, de moment, se li resisteix més del que preveia.

Cortés: “Gaudir defensant també forma de part del joc”

L’entrenador del Lleida, Jordi Cortés, va valorar positivament el segon punt sumat: “És una llàstima que no hàgim tingut prou encert en atac, però és un molt bon punt. És veritat que ens han sotmès, però no hem passat excessius conflictes”, va declarar el tècnic, que també va assegurar que l’estratègia era tornar al pla inicial que havia donat millors prestacions en pretemporada: “Gaudir defensant també forma part del joc. Hem intentat no perdre.” També va valorar l’entrada de Pau Russo. “Sabíem que, defensivament i físicament, li costaria una mica més, però pensàvem que en atac ens aportaria el que ens ha donat”, va assenyalar el tècnic.