El Palau és bordeus

L’Hiopos Lleida continua engrandint la seua història. Acompanyat per més de 1.200 aficionats, l’equip de Gerard Encuentra va clavar un cop sobre la taula al ser capaç de vèncer el Barça (86-91) en partit oficial, una cosa que mai no havia aconseguit un equip lleidatà en el seu periple per l’ACB. I ho va fer en un Palau Blaugrana tenyit de bordeus, on els lleidatans van tornar a exhibir una intensitat defensiva i un joc col·lectiu descomunal per sumar la segona victòria de la temporada, que els deixa colíders i envien el Barça a la cua de la classificació, encara sense guanyar.

El guió estava clar, defensar a mort i córrer. Aquestes són les senyes d’identitat que vol Gerard Encuentra i el seu equip ho va posar en pràctica en un feu de substància i ja des del salt inicial. El 0-7 de sortida era una clara declaració d’intencions del que li cauria al damunt al quadre de Joan Peñaroya, que entreveient una més que possible derrota, ja havia alertat de la falta de descans dels seus homes després del dur duel europeu de divendres contra el València, del qual va ser testimoni el mateix Encuentra.

Però el Barça és molt Barça i la reacció no es va fer esperar, tornant el cop amb un 12-0 en tot just dos minuts que va obligar el tècnic lleidatà a aturar el partit (12-7). Tres pèrdues consecutives absurdes van ajudar a la reacció local. Calia frenar l’eufòria i tornar al que és bàsic: defensa i contraatac. Agada així ho va entendre i dos cistelles seues, seguides d’un triple de Batemon i un contraatac de Sanz després de robatori de pilota van completar un altre parcial de 0-9 que situava els de bordeus quatre amunt (12-16), obligant Peñarroya a gastar el seu primer temps mort.

Només havien passat vuit minuts i el partit ja era una muntanya russa d’emocions. L’Hiopos manava a la pista i arrasava a la grada, convertint el Palau en un mini Barris Nord. El quadre bordeus ofegava el Barça amb una defensa descomunal, posant moltes mans i amb constants ajuts que impedien als de Peñarroya de pensar ni un sol segon.

L’Hiopos va tancar el primer assalt 21-25 després d’un triple d’Agada i va començar el segon amb una cistella de Batemon després de capturar un rebot davant les torres blaugrana. Els lleidatans estaven jugant els seus millors minuts i això va tenir traducció en el marcador, arribant a tenir una renda de fins a 13 punts (25-38, m.15), la màxima de tot el duel.

Un triple de Punter sobre el final de possessió (28-38) va fer despertar el Barça. Ni el temps que va demanar Encuentra va impedir que els blaugranes, liderats per Shengelia, arribessin al descans vius (43-48).

A la represa, el quadre blaugrana va completar la remuntada gràcies en part als triples de Brizuela i Clyburn (59-57). Així, es va entrar en una fase d’intercanvi de cops i amb els dos equips alternant-se en el comandament del marcador, fins que dos triples de Zoriks i Walden van permetre a l’Hiopos acabar el tercer assalt dominant per tres (51-54).

Abans de posar-se en joc el quart període va arribar una jugada que resultaria clau. Gerard Encuentra era desqualificat al rebre la segona tècnica i havia d’abandonar la pista, cosa que feia amb els braços al cap per la sorpresa i aclamat per la seua afició.

La decisió va reactivar els seus i Golomán, el MVP del primer partit, va entrar en acció. El pivot hongarès, pràcticament desapercebut en els tres primers quarts, va encadenar cinc punts seguits que van obligar Peñarroya a parar de nou el partit (65-68). L’Hiopos jugava amb petits, amb Jiménez i Sanz de gladiadors injectant un grau d’intensitat en defensa enorme.

El Barça patia, però es mantenia en el joc. Shengelia i Brizuela tiraven de qualitat per seguir a la superfície, però després de l’empat a 82, amb poc més de dos minuts per al final, l’Hiopos va assestar el cop definitiu. Ho va fer amb dos jugadors pràcticament inèdits fins a aquell moment, Diagne i Ejim.

El senegalès, després d’una cistella d’Agada que situava el 82-84, completava un contraatac per al 82-86. Punter va replicar (84-86), però un tir lliure d’Agada i dos cistelles del canadenc (84-91), unides a un monumental tap de Diagne sobre Shengelia, van acabar amb la resistència d’un Barça que va tornar a cedir davant dels lleidatans, com ja va fer fa unes setmanes en el Trofeu Ciutat de Lleida.

Segona jornada i segona victòria, colíder de la Lliga Endesa i amb una ambició sense límits. El València serà el pròxim examen per començar a mirar, qui sap, cap a cotes més altes.