Cervera, regne dels Márquez

Marc i Àlex Márquez van tornar a fer-la grossa ahir a Cervera. No era per a menys. Un campió i subcampió del món de MotoGP nascuts i criats a la capital de la Segarra que, per unes hores, gairebé va triplicar el seu nombre d’habitants (10.000) amb els prop de 20.000 seguidors que no es van voler perdre una nova festa d’homenatge que, aquesta vegada, s’ha fet pregar. Han hagut de passar sis anys entre el doblet que van aconseguir el 2019, amb el gran alçant la seua sisena corona de MotoGP i el petit la de Moto2, i l’històric 1-2 d’aquest gairebé inigualable 2025.

La febre pels Márquez no té fre i ahir va quedar més que demostrat. Molts dels seguidors que es van atansar fins a Cervera ho van fer de matinada i amb moto, desafiant el fred i la paciència amb llargues esperes. La recepció oficial a la Paeria, on els van acompanyar la ministra d’Esports, Pilar Alegría; el conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, i l’alcalde, Jan Pomés, entre altres autoritats, va ser l’inici de la gran festa.

El primer bany de masses el van rebre al balcó del consistori, des d’on van saludar els milers d’aficionats que abarrotaven la plaça i el carrer principal, i que no van parar d’aclamar el cognom Márquez per elevar la temperatura, que llavors vorejava els 0 graus. “En aquests quatre anys de foscor heu estat allà donant-me suport i avui toca celebrar-ho tots junts”, va esclamar un Marc agraït, mentre que el seu germà recordava com ambdós recorrien aquells carrers amb bicicleta “per entretenir-nos”, va explicar. A la sortida, tots dos es van atansar per firmar autògrafs i fotografiar-se amb els fans abans de dirigir-se cap a la plaça Universitat per pujar a la moto i liderar un comboi de més de 200 motards. Àlex va posar-se al manillar d’una Panigale de carretera i Marc, per prescripció mèdica, anava de paquet. Ambdós van recórrer el curt trajecte amb centenars i centenars de fans amuntegats a les tanques fins a la plaça Magdalena de Montclar, on els esperaven altres milers de seguidors, molts amb banderes roges i blaves amb el lema Back2Back (esquena amb esquena).

Després de fer un volt a la plaça van baixar i van pujar a l’escenari al so dels acords de Freed From Desire, de la cantant italiana Gala Rizzatto, i la popular La morocha, de Luck Ra, que Àlex fins i tot es va arrancar a cantar.

Allà va començar la festa gran, que va durar més de dos hores, aquesta vegada de dia. “A la nit fa fred i ens fem grans, per això ho fem de dia”, feia broma Marc.

Hi va haver de tot, però el plat fort va ser quan Àlex va pilotar la Ducati Desmosedici GP24 amb la qual s’ha proclamat subcampió del món pel passeig Jaume Balmes, al qual va fer quatre voltes a una velocitat que hauria fet saltar el radar. “Molt poques ciutats poden dir que una moto GP real ha anat pels seus carrers”, deia un Marc agraït a la marca italiana.

Per l’escenari, situat al costat de l’antic col·legi al qual anaven els dos germans, van desfilar representants de Ducati Course, amb els directors Davide Tardozzi i Gigi Dall’Igna al capdavant, i Gresini Racing, liderat per la seua CEO Nadia Padovani, així com Gemma Pinto i Gabriela Guzmán, les parelles d’ambdós, els seus pares Julià i Roser, i fins dos pilots novells, el brasiler Diogo Moreira, campió de Moto2, i Máximo Quiles, rookie de l’any en Moto3. Tot això mentre els germans revivien anècdotes i vivències. Una altra aparició sorpresa va ser l’Alexneta, la furgoneta amb què Àlex va aparèixer per primera vegada en el GP de Jerez, on va aconseguir la seua primera victòria a la categoria reina. Marc va voler tenir un detall amb ell i l’hi va regalar en propietat. “Ja que no pot guanyar el cotxe, que guanyi l’Alexneta”, va dir entre rialles.

Fins i tot hi va haver un moment per a l’emoció amb el record a l’avi Ramon, el padrí, com l’anomenaven. “Li vaig prometre que la quarta era l’última operació i vam complir”, va recordar Marc. “Era el nostre fan número u”, deia Àlex amb la veu entretallada.

Per acabar, dos missatges en clau de futur. “No us podem prometre que el 2026 estarem aquí, però ho intentarem”, afirmava Marc, mentre que Àlex responia: “Si us diuen que és impossible, no és impossible, només és intentar-ho.”