FUTBOL
Raúl Lecumberri, un lleidatà a Tajonar
Fill de Juanjo Lecumberri, exjugador que als 80 va arribar de l’Osasuna al Lleida
Raúl, sisè per la dreta a la fila central, amb la plantilla que entrena aquest any, el Juvenil A de l’Osasuna.
Raúl Lecumberri Morato (Lleida, 3-12-1996) és un entrenador lleidatà de 29 anys que fa quatre temporades que forma jugadors a la base de l’UD Osasuna, considerada una de les millors del futbol estatal. Aquesta temporada és el primer entrenador del Juvenil A que milita a Divisió d’Honor i ha aconseguit el seu somni de viure del futbol. Raúl és fill de Juanjo Lecumberri Sesma, jugador que en la temporada 1982-83 va arribar a la UE Lleida procedent de l’Osasuna, per la qual cosa ha fet el viatge invers que va fer el seu pare, que va jugar deu temporades al Camp d’Esports, aconseguint dos ascensos a Segona A i que es va quedar a viure a Lleida.
“Estic molt content perquè el meu somni era poder dedicar-me només al futbol”, explica Raúl, que va debutar a les banquetes en la temporada 2018-19. “A Tajonar la metodologia és una passada, he après molt en aquests quatre anys i aquí es preocupen per formar els tècnics. Vull formar-me i agafar experiència i clar, somies a progressar i, com a entrenador, trepitjar certs camps”, afegeix.
Com a futbolista es va formar a la base del Lleida, va provar el futbol sala a Maristes i Sícoris i va jugar al Juvenil de l’AEM. “El 2014 me’n vaig anar a Pamplona a estudiar Dret, carrera que vaig acabar. Tinc un màster en Advocacia i he exercit d’advocat durant tres anys i vaig arribar a muntar un despatx amb dos amics”. A Navarra, mentre estudiava, va continuar vinculat al futbol, jugant amb l’Sporting Melinés, l’equip de Mélida, el poble on va nàixer el seu pare. “Em vaig treure tots els títols d’entrenador i, amb 23 anys, vaig arribar a ser president del Melinés”, recorda.
“Quan em va trucar l’Osasuna em va fer il·lusió, però entrar a compaginar el futbol amb ser advocat és molt difícil i ho vaig deixar quan em vaig professionalitzar. Ser advocat és com una assegurança de vida”, fa broma. Sobre si el seu pare li ha donat consells, recorda que “sempre em va dir que el futbol era un món difícil. Per a ell, seguiria sent advocat. Vaig elegir el camí difícil”, diu entre rialles. El pare, per descomptar, veurà els seus partits sempre que pugui.
