Andrea Fuentes, seleccionadora espanyola de natació artística: “La ment et porta lluny”

La seleccionadora espanyola de natació artística, Andrea Fuentes (Valls, 7-4-1983), que serà present en la VII Jornada Comunicació Dona i Esport #EllasSonDeAquí dimarts vinent a l’Auditori Enric Granados, va dir ahir en declaracions a SEGRE que els aprenentatges de la seua etapa com a nadadora li han marcat profundament la manera d’entrenar i liderar equips. “Vaig aprendre moltíssim de les meues entrenadores, especialment d’Anna Tarrés, que era un geni com a entrenadora i coreògrafa. Ella em va ensenyar que res no és impossible i com convertir en possible el que semblava inabastable. Em vaig quedar amb la seua creativitat i amb la recerca constant de l’excel·lència. Aquesta essència és la que he portat al meu projecte actual juntament amb el Víctor (Cano, la seua parella i exgimnasta): una filosofia diferent, però basada a treballar al màxim per aconseguir el que semblava impossible”.

Al parlar del pas de nadadora a entrenadora, Fuentes admet que “el més difícil va ser adonar-me que ja no hi hauria un públic aplaudint-me i que, una vegada que les meues nadadores competeixen, jo ja no puc fer res. Estava acostumada a dependre de mi mateixa, i passar a un rol en el qual no controles el resultat genera inquietud. Amb el temps ho vaig aprendre a gestionar: ara la pressió hi és abans de competir; quan comença la competició, el treball ja està fet. Trobo a faltar la connexió amb el públic, però gaudeixo moltíssim sent entrenadora”. Sobre els valors que pretén transmetre a les noves generacions, ho té clar: “El valor de l’esforç, del treball en equip, de la creativitat i d’atrevir-se a fer les coses de forma diferent. Això és el que més m’ha ensenyat l’esport d’elit.”

La pressió competitiva, en un esport tan exigent com la natació artística, la gestiona des de la perspectiva. “Sempre dic a les meues nadadores: no som cirurgianes a cor obert ni desactivadores de bombes. Ningú no mor si cometem un error. El nostre treball és inspirar, emocionar, fer vibrar el públic. Tot i així, en un Mundial o uns Jocs és inevitable sentir nervis. Per això entrenem moltíssim la gestió emocional. Ho fem amb meditació, amb moltes converses i amb el suport de la nostra psicòloga, Glòria Balagué. Conèixer bé el cos i la ment canvia completament la gestió de la pressió.”

Pel que fa a les qualitats que busca en una esportista, valora “la fortalesa mental, la capacitat d’esforç, el treball en equip, la humilitat i la passió. Hi ha entrenadors que prioritzen més l’aspecte físic, però he comprovat que la ment és la que et porta més lluny”.

Respecte a l’evolució del paper de la dona en l’esport, assenyala que “la natació artística ha estat tradicionalment femenina, així que no he viscut les desigualtats de futbolistes, waterpolistes o altres esportistes. En el nostre cas és gairebé al revés. Tot i així, treballo perquè els homes puguin practicar aquest esport sense tabús socials. Crec que les coses han canviat. A Espanya, en algunes etapes, l’esport femení fins i tot ha tingut millors resultats que el masculí, la qual cosa ha inspirat moltes nenes i ha atret suport empresarial”.

Obre l’exposició d’esportistes locals referents

L’exposició Esportistes lleidatanes referents 2025 es va inaugurar ahir al pavelló Onze de Setembre amb l’objectiu de visibilitzar i reconèixer el talent femení del territori i la seua contribució a l’esport d’alt nivell. La mostra posa el focus en esportistes individuals de diferents disciplines que s’han convertit en referents i destaca la trajectòria i el paper clau de diversos clubs en l’impuls de l’esport femení.