L’AEM venç la seua nèmesi

L’AEM va tombar, per fi, la seua bèstia negra. Amb els antecedents a la mà, semblava impossible guanyar l’Osasuna a Tajonar. De fet, les lleidatanes no ho havien aconseguit mai. Tanmateix, una exhibició defensiva culminada per dos gols d’Evelyn va ser definitiva perquè el conjunt del Segrià s’imposés ahir per 1-2 a les rogetes i tanqués el 2025 amb la sensació que la salvació cada dia està més a prop. Ja ho va avisar Rubén López en la prèvia: “Tenim probabilitats de guanyar.” I vaja si en tenien. Les blaves van plasmar un partit pràcticament perfecte que els va servir per materialitzar el segon triomf consecutiu i marxar a l’aturada nadalenca a tan sols un punt de la salvació. Fins i tot fa la sensació que aquesta pausa arriba en el pitjor moment possible, amb un AEM en ratxa que es creu capaç de revertir la mala arrancada de Lliga.

Fins ara, Tajonar havia estat un fortí. Un camp gairebé inexpugnable en el qual només el Vila-real, quart classificat, havia estat capaç de guanyar, però això no li va importar al conjunt aemista. Les de Rubén López, que només va donar entrada a Vero i Blasco per Nora i Anafer en l’onze inicial respecte a l’últim xoc, van sortir com un tret, anul·lant completament el rival. El servei des del centre ja va ser tota una declaració d’intencions. Charle va passar a Noe que, ràpidament, va buscar activar les seues companyes d’atac. La jugada va quedar en res, però l’AEM deixava clar que volia guanyar el partit.

Tant ho va voler que al minut 3, en la primera ocasió de perill, María Amaya va firmar una fantàstica jugada individual per banda esquerra que Evelyn va culminar a la perfecció sense cap oposició (0-1). L’AEM prenia la davantera i l’atacant canària anotava el seu primer gol de la temporada, el més matiner de tot el curs. Es desencadenava l’alegria lleidatana a Tajonar. No obstant, el bon moment va durar poc, ja que tan sols 6 minuts després, l’Osasuna es va trobar amb un penal arran d’un córner. No hi va haver dubte, la rematada de l’exaemista Andrea Palacios va impactar al braç de Sílvia Peñalver i l’àrbitra va assenyalar el penal. Cap als onze metres va anar Urzianqui, que va enganyar Lucía Alba i va materialitzar la pena màxima (1-1). Després de l’empat, les lleidatanes van patir. No va ser un setge, però l’Osasuna va imposar el seu ritme i va tenir molts acostaments gràcies a la pilota aturada, la gran arma ofensiva del conjunt de Josu Domínguez. La més clara va ser al 18, quan Riumalló va estavellar una rematada al travesser. En els instants finals, les del Segrià van tornar a imposar-se en defensa i amb una rematada de Vero a la sortida d’un córner, que va marxar lleugerament desviada, es va arribar al descans amb igualtat extrema en el marcador (1-1).

A la represa, no hi va haver color. Bé, sí, el blau de l’AEM. Les de Lleida van firmar una gran actuació defensiva que van complementar amb ràpids contraatacs. En un d’aquests, María Lara, que va ingressar en l’entretemps per Charle, va descarregar per a Amaya, que va tornar a trobar sola Evelyn, que no va fallar. De nou, la mateixa connexió que en el primer. La canària va tornar a vèncer l’exaemista María Mon per sumar el segon gol al seu caseller particular (1-2). L’Osasuna no va saber aixecar-se del cop. Va ser impossible per a un equip que, al 66, va veure com una de les seues líders, Andrea Palacios, abandonava l’estadi en ambulància per una mala caiguda que li va lesionar el maluc. Tot i així, les de Josu Domínguez es van bolcar, topant cada vegada amb el mur defensiu lleidatà. Les de Rubén López es van mostrar inexpugnables durant tota la segona meitat i amb molt cor van materialitzar la seua tercera victòria, un regal de Nadal avançat que els fa mirar el 2026 amb optimisme.