Inversió de 2 milions d'euros al Parc del Segre per al Mundial d'eslàlom i caiac cros, disputat a la Seu d'Urgell

La disputa el 2027 del Mundial d’eslàlom i caiac cros al Parc del Segre de la Seu d’Urgell, el quart que allotja en tota la seua història, suposarà una inversió de dos milions d’euros per a millores a la instal·lació, a més d’un altre milió per a l’organització del campionat.

La principal obra prevista és la substitució de dos de les quatre turbines que són el cor del Parc del Segre, i que es van inaugurar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. Es preveu que s’instal·lin al juliol i el seu cost ascendeix a 1,2 milions. Són claus per al funcionament de la instal·lació, tant per a les competicions com per ser autosuficient en generar energia elèctrica. “Això ens garanteix 30 anys més del Parc del Segre com el coneixem”, afirma l’alcalde de la Seu, Joan Barrera. També es preveu fer un manteniment de tot el canal d’aigües braves, així com la reparació del paviment de tot la zona exterior, incidint en l’accessibilitat. En aquest sentit s’instal·larà un ascensor que comunicarà el canal amb la zona del bar restaurant. “Farem un rentat de cara al Parc, que ja li convenia”, va assenyalar Barrera.

Per la seua part, la gerent de la instal·lació, Meri Rodríguez, va explicar que de moment només s’ha executat el 5% de l’obra prevista; en concret, s’ha substituït el sistema elèctric, el cablatge i el sistema de control. La central elèctrica disposa ara d’un nou sistema informàtic, amb un programa per gestionar l’obertura i el tancament dels canals d’aigua que facilitarà la gestió al quedar totes les operacions més automatitzades. “Ens trobem en fase de proves, queda molta feina a fer”, va dir Rodríguez.

Fonts del Parc del Segre van explicar que la minicentral hidroelèctrica del parc té la particularitat que és reversible, una cosa molt poc habitual en aquest tipus d’instal·lacions. D’una banda produeix electricitat, quan el parc no té activitat esportiva, i d’una altra serveix per garantir que els canals tinguin prou aigua per poder ser utilitzats en èpoques de sequera.

“Quan no hi ha aigua, canviem el sentit de treball de les turbines i passen a bombar aigua de la part baixa per pujar-la cap a dalt”, van indicar.