Laia Sellés, 19 anys, posa el fre per cuidar la salut mental

Amb 19 anys, Laia Sellés ha decidit posar el fre. No per falta de nivell ni per absència de resultats, sinó per una necessitat de cuidar la salut mental i recompondre una relació amb l’esquí que s’havia anat deteriorant amb el pas de les temporades. La jove esquiadora de muntanya de Lles de Cerdanya, una de les grans promeses de la selecció espanyola, estarà un temps sense competir, no pas més d’un any assegura, per retrobar-se amb si mateixa i tornar a gaudir de l’esport que l’ha portat a dalt de tot del panorama internacional.

Sellés arriba a aquest punt després de diversos anys encadenant èxits i alimentant una pressió que no venia de fora, sinó d’ella mateixa. “El problema és que a mi m’agrada molt l’esport, però també m’agrada ser autoexigent amb mi mateixa. No ha estat res extern ni pressió per part de ningú”, explica a SEGRE. Aquesta exigència constant va acabar derivant en hàbits poc saludables, apunta: “Em castigava per no fer bé les coses, i això feia que les coses encara anessin a pitjor.”

La temporada passada va resultar especialment dura. Després d’una intensa preparació a Xile i molts mesos d’entrenaments, els resultats no van arribar immediatament. “Vaig començar a castigar-me cada vegada més i més, fins al punt que el que feia era rendir menys. I arriba un moment en què estàs cremada, cansada i simplement el que vols és tancar-te a casa, al llit i posar-te una pel·li”, relata. 

El punt d’inflexió va arribar als Mundials, paradoxalment l’escenari on ha aconseguit els seus èxits més grans. “Encara no havia fet cap carrera i només pensava a tornar a casa. Recordo atansar-me a un company plorant i dir-li que no estava bé i que no volia competir”, descriu. Va guanyar el relleu, però el bloqueig continuava. “Vaig passar a la final de l’esprint però no la volia córrer. Me’n vaig anar a l’entrenador plorant perquè em consolés amb les paraules que ell sabia dir-me”. 

Va córrer, es va penjar un altre or, però el buit no va desaparèixer. “A la individual i la vertical no vaig donar el cent per cent i només volia acabar-les per tornar a casa. Va arribar un moment en què ho veia més com una obligació, i ho vaig començar a odiar cada vegada més, fins al punt que em feia fàstic pensar en l’esquí, en la neu”, afirma.

Allà va entendre que alguna cosa no funcionava i que el millor era posar-hi fre. “Si soc a la millor carrera en la qual pugui estar ara mateix i estic així, és que hi ha alguna cosa que no va bé. Podia seguir, però veia que el meu nivell no estava al cent per cent, i això no em mola”, assenyala. Va acabar la temporada com va poder, fent fins i tot el debut a la Copa del Món absoluta, i després es va regalar un llarg parèntesi.

 Tot i que l’estiu passat va viatjar a Xile a la concentració de pretemporada de la selecció espanyola, no va esquiar, simplement va conviure amb amics, i de tornada va penjar els esquís. “Vaig aprofitar per practicar altres esports i activitats, com boxa, kikboxing, natació, bachata..., que m’han ajudat a reconnectar-me amb mi mateixa i a adonar-me que si faig esport no és perquè algú m’ho imposi, sinó que és una cosa que realment estimo moltíssim”, apunta. 

Part del seu procés també ha requerit suport psicològic, del qual destaca la importància: “Tothom hauria d’anar a un psicòleg perquè moltes vegades creus que estàs bé, però és una cosa que ajuda, és necessari”, destaca.

La notícia de la seua momentània retirada ha agafat molta gent per sorpresa, però el suport que ha rebut ha estat unànime. “Una cosa que m’ha sorprès és que pensava que la gent em prendria per boja, però no, tothom m’ha donat suport”, explica. Ja fa unes setmanes que s’ha tornat a entrenar. 

Ha tornat a Font Romeu, on hi ha el camp base de l’equip estatal i se sent més animada, però la competició encara haurà d’esperar. “Ara estic millor. Fa un mes hauria dit que encara estava rara, però ara ja em trobo més contenta. Crec que vaig prendre la millor decisió”, assegura Sellés, que no s’imposa ni dates ni objectius. “Quan ho senti de veritat serà el moment de tornar. No m’hi vull obligar. No sé si tornaré aquesta temporada o la vinent, però tornaré”, va asseverar.

Assegura que el seu gran somni és estar en uns Jocs Olímpics

Malgrat que està fora de la competició, Laia Sellés reconeix que a poc a poc va recuperant la il·lusió i no amaga que el seu gran somni és ser en uns Jocs d’Hivern, on l’esquí de muntanya serà per primera vegada olímpic a la cita de Milà-Cortina que arranca al febrer. “Els Jocs són un somni i un objectiu que tinc i sé que és una cosa que aconseguiré si ho treballo”, va assegurar, mentre va negar que la pressió per estar a Milà pogués ser un dels causants de la seua situació. “No ho va ser perquè sabia que aquests primers Jocs eren molt difícils per a mi; no era sènior i no tenia la capacitat psicològica per enfrontar-m’hi. El que sí que em va estressar van ser les dos Copes del Món sèniors a les quals em van portar, a Boí Taüll i Villars (Suïssa), que per l’ansietat que patia no em van sortir bé”, va explicar.