Amarg empat davant del cuer

El Pons Lleida va concedir ahir un empat davant del cuer, el Caldes (2-2), en un partit en el qual va patir molt per imposar-se. Tot i així, es va avançar dos vegades i, quan ja havia aconseguit el més complicat amb el 2-1 a falta de tres minuts, va encaixar un gol desafortunat que el va obligar a conformar-se amb un punt que, no obstant, l’ascendeix a la vuitena plaça abans d’afrontar la tornada de l’eliminatòria europea davant del Sanjoanense. Havia avisat Edu Amat que el Caldes no seria un rival fàcil, però que el seu principal deure era la poca contundència a les àrees. Dit i fet, perquè l’equip visitant, ben ordenat darrere, va gaudir de repetides ocasions a la primera meitat, especialment en els primers deu minuts, quan Moncusí i Ciocale també van acabar malament dos contraatacs. Després d’un tram central de ritme baix i una única oportunitat, del visitant Blanqué després d’un error de Ciocale, els lleidatans van recuperar el pols i al 24 Moncusí va forçar un penal que li va parar el porter visitant, Jesús Fernández.

A la segona meitat, el Pons Lleida va sortir amb més determinació amb la bola i va enfonsar més la defensa del Caldes. Després d’un primer avís de Moncusí, ell mateix va posar una passada enrere des del fons de pista que Nico Ojeda, en carrera, va convertir en l’1-0. L’avantatge va permetre ser més reactiu al conjunt llistat i va tenir dos ocasions franques al contraatac. Però Ciocale i Darío, encomanats per la poca contundència del rival, no van resoldre bé els atacs. Les ocasions del Caldes continuaven arribant, però en trets llunyans ben aturats per Xavi Bosch, que no va poder fer res per evitar l’empat en el 38, obra d’Humberto (1-1) després d’una bola al segon pal de Blanqué. La igualada hauria pogut trencar-se aviat, perquè just al sortir del temps mort que va provocar el gol Miguélez va provocar una falta directa, en la qual Gabarró va tornar a topar amb el porter. Els lleidatans van començar a assetjar l’àrea rival, però Moncusí va veure una blava a 5:57 del final. Van tocar dos minuts de resistència certament plàcida i recuperada la igualtat d’efectius Gabarró va trobar un penal del no-res. Miguélez el va anotar amb un tret potent (2-1). El Caldes va protestar molt l’acció al considerar que els àrbitres no havien autoritzat el llançament de forma correcta. De la ràbia va arribar l’empat 30 segons després, perquè en un tret desviadíssim la bola va tocar Ciocale i es va introduir a la porteria (2-2). Quedaven dos minuts i els lleidatans no van tenir temps per a més.

Edu Amat: “Que t’empatin així et deixa amb cara de tonto”

L’entrenador llistat, Edu Amat, va admetre que, “després d’avançar-te quan queda molt poc, que t’empatin d’aquesta forma provoca que te’n vagis amb cara de tonto, parlant clar”. De fet, del gol que va suposar el 2-2 va reconèixer que “al final el tret és un rebot i és molt mala sort”, però va criticar que “el que no ens pot passar és que, després d’avançar-te, perdis la bola que hem perdut. Sense aquesta pèrdua, no hi ha tret, ni rebot”. “Ens ha costat estar còmodes en tot el partit i crec que, en general, hem pagat molt cars els errors. Això és l’OK Lliga i a la que et despistes el rival et castiga”, va afegir. Amat també va parlar sobre la tornada de l’eliminatòria davant del Sanjoanense, deixant clar que “si ens pensem que, per jugar a casa i tenir dos gols d’avantatge ja estem classificats, estem molt equivocats. Preferim aquest resultat, però no és una renda clara”, va concloure.