El Pons Lleida aprofita l’avantatge de dos gols contra el Sanjoanense i accedeix a la setena Final Four

La setena Final Four del Pons Lleida a la Europe Cup ja és una realitat. El conjunt lleidatà tornarà a tenir una cita amb la història a l’abril després de fer valer el seu avantatge de l’anada (2-4) davant del Sanjoanense i segellar la classificació en una àrdua batalla en un Onze de Setembre amb un gran ambient, en la qual es va veure tres vegades darrere en el marcador, però sempre va jugar amb fredor per evitar mals majors (3-3) en uns minuts finals de bogeria.

Després d’una arrancada enèrgica, en la qual ja es va intuir que seria un partit de molt contacte, l’equip lusità va tenir les seues primeres dos ocasions mitjançant Moreira, però en les dos va topar amb un enorme Xavi Bosch. Les dos parades van donar tranquil·litat a un Pons Lleida que va començar a atacar en velocitat. D’aquesta forma, Moncusí es va quedar a centímetres de culminar dos accions ràpides, després d’un altre tir llunyà de Badia que va topar amb el porter visitant, Juan Manuel Carrión, qui es va guardar la seua millor intervenció per a una definició de Miguélez posterior. Els lleidatans van anar consolidant més la possessió, conscients que no s’havien d’arriscar per evitar contraatacs, ja que en un dels pocs del Sanjoanense, Mount va tornar a forçar una gran parada de Bosch.

La sortida del descans va reafirmar que el perill visitant més gran eren les transicions, perquè en primera instància Mount va topar amb Xavi Bosch, però després el va superar picant la bola per donar emoció al matx (0-1). El Pons Lleida ja no tenia xarxa de seguretat, però va saber portar la iniciativa monopolitzant la bola sense pressa, malgrat xocar un cop i un altre amb Carrión, fins a igualar a 12 minuts del final amb un tir potent de Gabarró (1-1). Els portuguesos només oferien llampecs, com un pal de Moreira, mentre que el Llista dominava, però veia com Carrión mantenia vius els seus. Tant que en una altra acció aïllada Moreira va anotar un 1-2 que només va durar 30 segons, perquè a la represa Badia va fer el 2-2 que posava el partit a la centrifugadora, ja que la reacció visitant tornava a ser instantània amb el 2-3 a falta de 5.30. Però Badia va tornar a castigar en l’intercanvi de cops per assestar el definitiu (3-3) a 3.19 del final, que va culminar una altra nit de glòria del Pons Lleida.

Edu Amat: “La clau ha estat voler guanyar el partit”

Després de certificar l’accés a la Final Four, en la qual també hi haurà el Juventude Pacense, el Calafell i el Monza, el tècnic del Pons Lleida, Edu Amat, es va mostrar “molt feliç” i “alliberat”, després d’una eliminatòria que ha provocat “molta tensió”. L’entrenador dels lleidatans va exposar que la clau de la classificació va ser que “el nostre objectiu era guanyar el partit, no pensàvem en l’eliminatòria. Per això cada vegada que ens marcaven gol competíem per empatar, no guardàvem l’avantatge”. “Quan el pavelló pressiona, l’equip ho nota. Sabem que el club respecta i estima aquesta competició i nosaltres estarem a l’altura”, va afegir.