Col·lapse total

El Barris Nord, el gran aliat de l’Hiopos Lleida les últimes temporades, s’ha convertit ara en una llosa massa pesant per a un equip que ahir va tornar a demostrar les seues enormes carències. Sense direcció ni amenaça exterior, amb excessiva dependència de Batemon, ahir molt apagat, i amb un desencert alarmant i una defensa inexistent, el quadre de Gerard Encuentra va encaixar la setena derrota casolana del curs davant d’un Girona que, igual que el Manresa fa set dies, va passar per sobre amb un encert demolidor (57% en tirs de camp per un 34% dels lleidatans) per sumar un triomf que pràcticament li assegura la permanència. Els de bordeus, en canvi, van deixar passar l’oportunitat de recuperar el marge de cinc victòries sobre el descens.

La pressió per jugar a casa està sent un llast i, malgrat la crida d’Encuentra en la prèvia perquè el seu equip la transformés en positiu, els seus homes ahir es van col·lapsar de nou i es van oblidar del joc col·lectiu per fer la guerra pel seu compte. I així és molt difícil guanyar en una Lliga tan competitiva com l’ACB, i més sense encert i amb una defensa molt passiva i poc intensa.

L’arrancada va ser un calc del de fa set dies contra el Manresa. Bona sortida, amb cinc punts seguits d’un Agada que semblava per moments el de l’inici de temporada, però amb prou feines va durar cinc minuts. A partir d’allà, l’Hiopos va exhibir totes les carències, en especial en la direcció. Encuentra va presentar un cinc titular revolucionari i sense un 4 pur, el mateix dibuix que va oposar Moncho Fernández. Amb Batemon, l’únic que sembla tenir el lloc assegurat, van sortir Agada, Sanz, Jiménez i Krutwig, potser pensant més a defensar que a atacar. La jugada li va sortir regular, ja que el partit es va mantenir igualat fins a l’equador del quart (10-10, m.5). En aquell moment va moure fitxa i va canviar tot el quintet, donant entrada a Walden, Ejim, Paulí, Golomán i Shurna, una jugada que no va sortir com esperava, ja que l’equip va començar a decaure, tant darrere com davant. Cada atac era una tortura, amb una circulació de pilota molt lenta i sense espais, cosa que provocava tirs molt forçats i amb el rival a sobre. El Girona, en canvi, movia la pilota molt ràpid i sempre trobava alliberat el jugador més ben col·locat, a més de tenir un encert per sobre del 50 per cent. Això va tenir una traducció ràpida en el marcador, arribant el desavantatge local fins als 10 punts (14-24, m.9), reduït a vuit al final del període (18-24).

En el segon quart no van anar millor les coses. L’atac de l’Hiopos continuava sent molt confús, sense idees, sense el generador que tant necessita Encuentra per acoblar les peces, i les diferències van tornar a disparar-se. El tècnic, que als quatre minuts ja havia rebut una tècnica per queixar-se de l’arbitratge, va haver de parar el partit als quatre minuts perquè el Girona tornava a dominar per dotze (24-36), que van ser catorze poc després (25-39) després del segon triple consecutiu de Needham.

Només Krutwig, desaparegut els últims partits, jugava amb una mica de sentit comú. Els seus rebots i les seues recuperacions van donar aire a l’equip i van evitar que el marcador fos encara més clar al descans (39-49).

A la tornada dels vestidors, l’Hiopos va millorar prestacions, almenys va frenar l’empenta gironina i va aconseguir situar-se a set punts (42-49), de nou gràcies a Agada. Però com en l’arrancada, no hi va haver continuïtat i el Girona va tornar a colpejar des dels 6,75. Quatre triple seguits, un de Needham, un altre de Susinskas i dos de Busquets, van disparar la diferència fins als 15 punts (48-63) i Encuentra va demanar un temps mort.

De res van servir les instruccions, ja que, de tornada, parcial de 4-8 per assolir la màxima renda, 19 punts (52-71). El Girona estava matant des de la llarga distància un Hiopos que volia però no podia. Va tancar el període cedint per 16 (57-73) i va començar l’últim a la recerca de la proesa, però ahir també va sortir creu. No ho va deixar d’intentar, això sí, però cada vegada que tenia l’opció de baixar de la diferència psicològica dels deu punts arribava una cistella visitant o el triple l’escopia el cèrcol. Tampoc hi va haver miracle aquesta vegada i l’Hiopos se’n va a l’aturada de dos setmanes amb un altre cop dur per digerir.