Primera divisió entre l’equip i l’afició de l'Hiopos Lleida
Al final del partit els jugadors es van arrancar amb uns aplaudiments però no hi va haver 'haka'

Els jugadors van iniciar els aplaudiments al final del partit però l’afició no els hi va tornar.
Diuen que la paciència té un límit i aquest diumenge l’afició de l’Hiopos Lleida el va assolir, encara que la seua reacció va ser, com el seu suport, impecable. No va parar d’animar els seus durant tot el partit, sense defallir, ni tan sols quan el desavantatge en la visita del Girona al Barris Nord era de 19 punts i la victòria, gairebé una utopia. Però, això sí, al final (resultat de 81-93), quan la plantilla es disposava a fer la tradicional haka, hi va haver divisió. Els jugadors es van arrancar amb uns aplaudiments, però al veure que des del Nucli Bordeus no eren respostos, van encarar el camí dels vestidors. Va ser, sens dubte, un clar toc d’atenció pel joc i, sobretot, la falta d’entrega mostrada per l’equip.
El Barris Nord, el gran aliat de l’Hiopos Lleida les últimes temporades, s’ha convertit ara en una llosa massa pesant per a un equip que ahir va tornar a demostrar les seues enormes carències. Sense direcció ni amenaça exterior, amb excessiva dependència de Batemon, ahir molt apagat, i amb un desencert alarmant i una defensa inexistent, el quadre de Gerard Encuentra va encaixar la setena derrota casolana del curs davant d’un Girona que, igual que el Manresa fa set dies, va passar per sobre amb un encert demolidor (57% en tirs de camp per un 34% dels lleidatans) per sumar un triomf que pràcticament li assegura la permanència. Els de bordeus, en canvi, van deixar passar l’oportunitat de recuperar el marge de cinc victòries sobre el descens.
La pressió per jugar a casa està sent un llast i, malgrat la crida d’Encuentra en la prèvia perquè el seu equip la transformés en positiu, els seus homes ahir es van col·lapsar de nou i es van oblidar del joc col·lectiu per fer la guerra pel seu compte. I així és molt difícil guanyar en una Lliga tan competitiva com l’ACB, i més sense encert i amb una defensa molt passiva i poc intensa.