Demanen presó per a Esteve
Fiscalia manté la petició de 6 anys per a l’expresident del Lleida Esportiu per frau a la Seguretat Social. El Lleida CF queda lliure de càrrecs, però continua com a responsable civil

Una vista general del judici que va tenir lloc ahir a l’Audiència de Lleida. - JORDI ECHEVARRIA
La Fiscalia manté la petició de sis anys de presó per a Albert Esteve, a qui acusa d’un delicte contra la Seguretat Social per un presumpte frau en les cotitzacions de treballadors, entre els quals tècnics i futbolistes, del Lleida Esportiu. Segons el Ministeri Públic, l’import defraudat ascendeix a 828.801 euros, després de delimitar el període investigat entre setembre del 2014 i agost del 2018 (inicialment se situava fins al febrer del 2019 per 893.455 euros). A més de la pena de presó, sol·licita una multa equivalent al triple de la quantitat (2.486.403 euros) i la devolució íntegra a la Seguretat Social.
A l’inici de la vista celebrada ahir a l’Audiència de Lleida, tant la Fiscalia com la Tresoreria de la Seguretat Social van retirar l’acusació penal contra les dos societats implicades –el Lleida Esportiu i el seu successor, el Lleida Ponent CF–, encara que mantenen la condició de responsables civils subsidiaris.
Esteve, que va sol·licitar asseure’s juntament amb el seu advocat durant el judici, va negar després davant el tribunal –responent només preguntes del seu lletrat– qualsevol conducta fraudulenta. Va afirmar que ni ell ni l’entitat no van cometre irregularitats, subratllant que l’activitat estava subjecta al control de la Reial Federació Espanyola de Futbol, requisit imprescindible, segons va indicar, per tramitar llicències i contractes. També va atribuir a un despatx d’advocats la gestió documental exigida per la federació, insistint que el club operava sota supervisió constant.
El judici, que es va prolongar durant cinc hores, va incloure la compareixença de diversos testimonis i pèrits, entre els quals l’exjugador Carlos Lázaro, dos subinspectors de Treball i el pèrit judicial Josep Estradé, designat pel TSJC a petició del Lleida CF. Els inspectors van assenyalar l’existència d’“infracotització” i altres irregularitats en prop de 90 contractes. No obstant, les seues declaracions van evidenciar, en alguns punts, dubtes sobre les particularitats contractuals i el funcionament quotidià d’una entitat esportiva. La defensa, tant d’Albert Esteve com del Lleida CF en la persona de Marc Torres, va provar de qüestionar la solidesa d’aquestes conclusions basant-se en l’informe pericial d’Estradé, que va xifrar el possible perjudici econòmic en 335.762 euros, molt per sota de la quantitat sostinguda per la Fiscalia. D’aquesta xifra, Torres va situar l’eventual responsabilitat civil subsidiària del club en 247.978 euros.
En les seues conclusions, la defensa va negar l’existència d’ànim defraudatori i va afirmar que l’acusació es basa en “presumpcions i incerteses” que no acrediten la comissió de delicte. Torres va plantejar que, en cas d’apreciar-se responsabilitat, aquesta s’hauria de limitar a les quantitats fixades pel peritatge. El judici va quedar vist per a sentència.
“És delicte perquè creiem que hi havia un pla previ”
El cas pivota sobre dos qüestions clau: l’existència o no d’una voluntat deliberada de defraudar i la discrepància substancial en la quantificació del suposat perjudici econòmic. La resolució judicial haurà de dirimir les dos, determinant si els fets constitueixen un delicte o, en el seu defecte, una infracció de caràcter administratiu amb conseqüències exclusivament civils. La fiscal va mantenir que, a més d’“existir defecte de cotitzacions i infracotizaciones” a la Seguretat Social, s’havia comès un delicte argumentant que hi va haver “una maniobra osbtructiva i elusiva” al declarar els inspectors de Treball que, en la primera intervenció que pretenien portar a terme el 2018, un vigilant de seguretat els va impedir el pas i posteriorment, a la segona feta el 5 d’octubre del 2021, van poder accedir acompanyats de la Guàrdia Civil, però sense que mai els facilitessin dades ni trobessin col·laboració per part dels directius del club. Per la seua part, el lletrat de la Seguretat Social va afirmar que era un delicte i no una infracció administrativa “perquè entenem que hi ha un pla previ. Som davant d’una directiva amb perfil professional que saben el que es fan”. La defensa d’Albert Esteve, en canvi, va afirmar que “no és il·legal fer contractes a temps parcial” tractant-se de futbolistes la majoria no professionals que estudiaven o treballaven.
La sentència pot alleujar de forma decisiva la càrrega del Lleida CF
Com pot afectar al Lleida CF el sentit de la sentència? D’entrada, al retirar les acusacions contra les dos entitats, el Lleida Esportiu i el Lleida Ponent CF com a successor, ja no hi ha crèdit contingent en desaparèixer l’amenaça de multa de 2,4 milions d’euros. I si, a més, es reduïssin a 335.000 euros com va fixar el pèrit judicial els gairebé 829.000 que l’acusació sosté que es van defraudar a la Seguretat Social, el deute del club tindria una rebaixa considerable de cara a la seua situació concursal. A més, quan la due diligence va detectar un possible risc econòmic de 9,1 milions d’euros, 4 milions estaven vinculats a possibles responsabilitats penals.