BÀSQUET
Reacció tardana de l'Hiopos Lleida a la pista del cuer
Encadena a Granada la setena derrota i es posa en problemes. Gairebé aixeca 16 punts, però Batemon va fallar el triple que forçava la pròrroga

James Batemon, defensat per Jassel Pérez, va tornar a tenir l’última possessió per forçar la pròrroga
L’Hiopos Lleida va agreujar ahir la seua situació a l’encadenar la setena derrota. Va perdre a la pista del cuer Granada (92-89) un partit amb molts alts i baixos, però en el qual gairebé força la pròrroga després d’una reacció que va arribar tard. Els de Gerard Encuentra van tornar quan més difícil ho tenien –perdien de 16 punts tot just arrancar l’últim quart–, però un parcial de 19-32, amb Batemon als comandaments, li va donar l’opció d’empatar a l’últim sospir. No obstant, la sort li va tornar a donar l’esquena com davant del Joventut i el triple del de Wisconsin no va entrar. L’únic positiu, per trobar alguna cosa al marge de la reacció darrera, és que els lleidatans van salvar l’average particular amb els nassarites.
Els dos equips s’hi jugaven molt, el Granada no quedar pràcticament despenjat i l’Hiopos no posar-se en més problemes, i el que va semblar entendre-ho millor d’inici va ser el quadre nassarita, més posat en feina i amb les idees més clares, sobretot en atac. Els lleidatans van estar desubicats i amb molts problemes a l’hora d’anotar, cosa ja habitual.
Després d’uns compassos inicials igualats, el Granada va assestar una primera estocada gràcies a Rousselle. Dos triples del francès van liderar l’ofensiva del seu equip, que als sis minuts doblava el seu rival (16-8). Encuentra, que feia ja temps que havia canviat tot el quintet, va parar el partit, però no va evitar que el Granada assolís una màxima de nou gols (19-10), reduïda a sis al final d’un primer quart que es va cobrar una víctima, Atoumane Diagne, que va tornar a torçar-se el turmell i va haver de retirar-se de la pista a coll. L’Hiopos, al qual no entrava gairebé res, va arrancar el segon assalt una mica més intens darrere, i a la que va poder córrer va retallar ràpidament les diferències. En poc més de dos minuts el desavantatge va baixar a un sol punt (25-24) gràcies a un joc més coral. Arturo Ruiz va demanar temps i el seu equip va reaccionar, i ho va fer de la mà d’un exbordeus, Luka Bozic. El croat va assumir galons i va fer molt mal al pal baix, anotant, traient faltes o assistint.
Aquesta situació va derivar en un altre màxim avantatge per als nassarites, ara de deu punts (43-33), renda que van aconseguir mantenir al descans davant d’un quadre lleidatà atemorit i molt desencertat, en especial des de la línia de 6,75. Aquí es podia explicar una de les claus, i és que els locals havien anotat gairebé la meitat dels triples intentats (6 de 14), mentre que els lleidatans estaven en un pèssim 2 de 13, a més d’acudir a la línia de personal el doble de vegades (13/15 a 7/8). Aquesta tònica va seguir a la tornada dels vestidors. Triple de Kljajic per elevar la renda a tretze (48-35).
L’Hiopos, que si alguna cosa té és que pràcticament mai es rendeix, va reaccionar i va arribar a situar-se a tres (53-50), però en un minut, Bozic va exercir de botxí del seu exequip i amb sis punts seguits (un triple i un 2+1) va tornar a obrir bretxa. Encuentra va parar el partit i en el temps mort només va esbossar una paraula en anglès a crits, fight (lluita). Però de tornada no n’hi va haver. Es va arribar al final del tercer quart cedint de deu (65-55) i va començar l’últim amb els nassarites assolint el seu màxim avantatge, 16 punts (73-57). Quedaven encara vuit minuts i mig, però calia una reacció de les èpiques. Encuentra va tornar a parar el partit i el seu equip va fer un canvi. Batemon, pràcticament desaparegut fins llavors, es va despertar i va liderar la remuntada amb 18 punts. Amb nou a baix (84-75) i 2:21 per jugar-se, Ruiz va demanar temps. No ho veia guanyat, i tenia tota la raó. Quatre tirs lliures del nord-americà, dos de Paulí i un triple de Sanz van fer somiar amb la remuntada al situar-se a només 3 punts (87-84), 24 segons per al final. Costa va sostenir el seu equip des de la línia de personal (92-88), però a falta de 4 segons Batemon va tenir dos tirs lliures. Va encertar el primer i va anar a fallar el segon, amb la fortuna que Paulí va recuperar la bola, se la va tornar al de Wisconsin i aquest, alliberat, va llançar un triple per portar el partit a la pròrroga, però la pilota la va repel·lir el cèrcol i l’Hiopos va encaixar la setena derrota seguida que el deixa molt tocat anímicament.