El Lleida Llista conquereix el quart títol continental de la seua història i ja és el club amb més copes CERS del continent

El Lleida Llista va engrandir ahir encara més la seua història conquerint el quart títol europeu, després de derrotar a la final el Calafell gràcies a un doblet de Sebas Moncusí (1-2), la qual cosa el converteix en el club amb més copes CERS –ara sota la denominació Europe Cup– del continent, deixant enrere grans de la talla del Barcelos, Liceo i Novara. El Pons Lleida tampoc no va fallar en la seua quarta final europea. Havia guanyat les dos primeres a casa (2018 i 2019), va aixecar la tercera a Andorra (2021) i, després de caure eliminat a semifinals en les tres següents, una de les quals a mans precisament del Calafell el 2022, va trencar ahir el malefici en la seua setena Final Four en nou anys, posant la cirereta a les celebracions del seu 75 aniversari.

Els duels de lliga entre Pons Lleida i Calafell han estat aquest any sinònim d’una festival golejador (7-5 a Joan Ortoll i 4-4 a l’Onze de Setembre), però ahir l’encert va brillar per la seua absència. Els dos es tenien molt respecte i d’inici estaven més per evitar una mala passada o un error que per la creació. Dos tirs llunyans d’Aleix Marimon, un dels dos lleidatans que té el quadre tarragoní, i un servei de Sergi Folguera, l’altre jugador natural de Bell-lloc al Calafell, que Domènech no va aconseguir connectar, van ser les oportunitats més rellevants dels de verd abans de l’1-0. Fins a aquell moment el Pons Lleida amb prou feines havia inquietat la porteria defensada per l’exllistat Martí Serra, més enllà d’un avís de Moncusí a l’inici i alguna arribada de Jordi Badia o Nico Ojeda que van acabar en no-res. Depassat l’equador del primer temps, una pèrdua a la pista contrària va permetre a Quim Gabarró muntar una ràpida contra que va culminar Pujalte per inaugurar el marcador. El gol no va fer canviar el guió del partit, amb un Llista que intentava pujar línies però que no estava prou fi en les últimes passades. Va haver de ser una jugada personal de Nico Ojeda la que va provocar la millor oportunitat per als lleidatans. L’argentí va entrar a l’àrea i quan es disposava a rematar li van subjectar l’estic, assenyalant els col·legiats la pena màxima. L’encarregat d’executar-la va ser Moncusí, que va necessitar tres rematades per restablir la igualada. El primer tir se’n va anar desviat, va recollir el rebot i el va enviar al travesser, i gairebé a la línia de gol, va acabar rematant a la xarxa per firmar l’1-1 amb el qual es va arribar al descans.

A la represa el partit va ser un altre i el Pons Lleida va ser el que va gaudir de més i millors ocasions. Els lleidatans no van treure profit dels dos minuts que van jugar en superioritat per l’exclusió de Quim Gabarró, una acció que va originar una petita picabaralla entre el jugador del Calafell i Moncusí, que va ser qui va forçar la blava. Amb un jugador més, els llistats van tenir tres clares ocasions, l’última un tir d’Ojeda que va rebutjar el pal. Malgrat recuperar el jugador exclòs, el domini i les ocasions van continuar sent locals, amb Ciocale i Martí Gabarró provant un Serra molt protagonista. El partit es va trencar en una jugada de Miguélez, que després de passar per darrere de la porteria va servir perquè Moncusí, gairebé sense angle, enviés la bola a la xarxa, fent esclatar l’Onze de Setembre. Quedaven encara set minuts de partit i res no estava decidit.

El Pons Lleida hauria pogut deixar molt encarrilat el títol amb la desena falta del Calafell, però Martí Serra va ser més hàbil i va arrabassar la bola a Darío Giménez en l’execució de la directa. El Calafell va buscar el gol que forcés, almenys, la pròrroga, però amb prou feines va gaudir de clares ocasions, al contrari que el Llista, que hauria pogut incrementar el seu compte en tirs de Badia i Moncusí, que van sortir fora, i Ojeda, que va estavellar la bola al casc de Martí Serra.

Faltant un minut, el Llista va cometre la desena falta i va servir al Calafell la possibilitat d’enviar el partit a la pròrroga. Tota la pressió requeia en Sergi Folguera, un especialista en aquests combats, però va topar amb un excels Xavi Bosch, que va evitar l’empat. Al tram final, els llistats van saber jugar amb ofici per acabar guanyant i conquerint el quart títol europeu de la història del club en només nou anys.

Enric Duch: “Continuem fent història, som imparables”

El president del Lleida Llista, Enric Duch, no va poder ocultar les llàgrimes després que el seu equip conquerís la quarta Europe Cup, una cosa inèdita fins ara al continent. “Pensàvem que havíem acabat però continuem fent història. Som l’únic club del món a tenir quatre títols de la Europe Cup, som imparables”, va afirmar molt emocionat. Duch va voler recordar tots aquells que ja no hi són i que han contribuït al que avui és el Llista. “Només puc dedicar aquest títol, que és un gran colofó al 75 aniversari, a tota la gent que ja no hi és i que ha lluitat i patit pel club, va per ells de tot cor”, va indicar.El president va reconèixer que “si creus, es poden aconseguir grans coses. Havíem guanyat tres finals i n’havíem perdut tres més, i ja tocava aixecar la quarta. Semblava un malefici i l’hem trencat. Va per Lleida, per tota l’afició i pel món de l’hoquei, perquè s’ha vist un gran partit. Podia haver guanyat qualsevol i ens ha tocat a nosaltres per petits detalls”, va concloure.

Edu Amat: “No som conscients de la magnitud que suposa això”

El tècnic Edu Amat va sumar ahir el seu segon títol europeu, el primer com a màxim responsable (el 2021 era segon de Folguera), i va dir que “és una cosa indescriptible. Les dos primeres que va guanyar el club les vaig viure des de la grada, però viure-ho a la pista, amb el pavelló com estava, és una cosa increïble. Només vull agrair a tothom que amb el seu petit gra de sorra fa que aquest club tiri endavant i tinguem les millors condicions possibles”. Amat va destacar que “el que s’ha aconseguit és històric. Somiar amb un títol europeu fa deu anys era inimaginable, i ara som el club que més títols té d’aquesta competició; no som conscients de la magnitud que suposa això i tardarem a ser-ho”, va asseverar.

El Calafell reclama una alineació indeguda d’Ojeda

El Calafell, contrariat per perdre la segona final en tot just un mes –l’altra va ser la Copa del Rei–, va presentar al final del partit una reclamació davant la federació europea per una possible alineació indeguda de Nico Ojeda. El club estima que l’argentí havia d’haver complert un partit de sanció per tenir 5 targetes blaves, però va continuar jugant. La World Skate Europe, tanmateix, li va contestar que no hi ha cas perquè es va canviar la normativa i ja no hi ha cicles de targetes a Europa.