Final a un malson

Ja s’ha acabat el malson, gràcies a Déu, es podria afegir. Punt final a l’efímera estada de l’Atlètic Lleida a la Segona Federació amb una nova derrota en el seu comiat. Va accedir-hi comprant la plaça del Lleida CF i no l’ha pogut mantenir. 

És només un reflex del que ha vingut a ser un annus horribilis per al futbol lleidatà, amb el descens, anunciat des de feia mesos, dels de Cappont i dels inquilins del Camp d’Esports, rematat aquest negre cap de setmana, amb el descens de l’AEM femení després de tretze campanyes a la categoria de plata que, per fer bo allò de si les coses van malament encara poden anar pitjor, ha arrossegat a la quarta categoria el filial aemista, que havia aconseguit la permanència a Segona RFEF. 

O sigui, pitjor impossible. Perquè tots s’ho facin mirar en una extensa estada al racó de pensar per intentar esmenar la plana en la 2026-2027, si és que el Lleida CF aconsegueix sobreviure als problemes econòmics que amenacen amb la seua extinció. Encara rai que, a l’espera de veure com acaba l’infartant Hiopos Lleida (el Cadí segueix en la màxima categoria), als que ens agrada emportar-nos, de tant en tant, un caramelet a la boca, sempre ens quedarà l’hoquei. 

Hi tenim el Pons Lleida, campió de la Europe Cup, i un Vila-sana que pot aconseguir un triplet històric: Lliga, Copa de la Reina i Champions. Ah, l’Alpicat també s’ha salvat, pels pèls, però s’ha salvat. Enhorabona.