El Fraga es proclama campió d’Europa per segona vegada en tres anys

El Club Patí Fraga va engrandir ahir el seu palmarès internacional conquerint la segona Champions League en tan sols tres anys. Fundada fa tot just cinc anys –el 2021–, l’entitat de la Franja suma el seu segon gran èxit esportiu després de tombar a la Final Four de Coïmbra dos dels grans favorits al títol, el Vila-sana (1-1), que va deixar a la cuneta a semifinals gràcies a la tanda de penals, i el Benfica, el qual va tombar en una final que va dominar gairebé de principi a final (4-1), sobretot des de la defensa i gràcies de nou a la portera Anna Ferrer i a l’argentina Adriana Soto, que va firmar tres gols. El conjunt que entrena el lleidatà Jordi Capdevila va saltar a la pista amb el mateix pla de partit que contra el Vila-sana: màxima intensitat, duresa física i penalitzar qualsevol error del rival. Com davant de les del Pla d’Urgell, el guió li va sortir a cor ja des d’un inici. I és que les fragatines van aconseguir posar- se davant als quatre minuts de joc, de nou gràcies a Adriana Soto, en aquesta situació que el Fraga es troba molt còmode. L’argentina, que va ser un malson divendres per a la defensa lleidatana, va començar marcant territori amb un tir des de la mitjana distància que va tenir la fortuna que la bola va rebotar en una jugadora i va descol·locar per complet Maria Vieira. El gol va reforçar més encara el pla de partit de les de la Franja, que van ser una autèntica muralla contra la qual es van estavellar una vegada i una altra els atacs de les portugueses. Sense gairebé espais per entrar, les de Paulo Almeida només creaven perill amb tirs llunyans que amb prou feines inquietaven Ferrer. Rubio, en dos ocasions, i Fontdeglòria van tenir a les mans el segon gol, que va arribar a sis minuts del descans en un potent tir de Soto, inabastable per a Vieira. El Benfica va intentar reaccionar i va tenir alguna aproximació mitjançant Roces i Santos, però la meta del Fraga es va mostrar molt segura. A l’inici de la segona part el partit va seguir pels mateixos camins, amb un quadre fragatí molt còmode darrere i un Benfica incapaç de crear perill. El matx, no obstant, hauria pogut canviar al minut 34, quan les de Jordi Capdevila van cometre la desena falta. Blackman es va encarregar d’executar la directa però Ferrer va aturar el tir i també el posterior rebuig, però en l’acció va colpejar amb l’estic la cara de la barcelonina del Benfica i els col·legiats, després de visionar la jugada al monitor, van assenyalar penal i van excloure la meta del Fraga, que era substituïda per Leyre López. L’acció donava l’opció al Benfica de reduir distàncies des del punt fatídic i gaudir de dos minuts de superioritat numèrica, però les portugueses només en van treure profit a mitges. Santos va errar la pena màxima, però en el power play van aconseguir marcar gràcies a un tir de Roces, que després de colpejar al patí d’una jugadora del Fraga va sorprendre Leyre. El partit prenia un altre caire. Abans de recuperar el Fraga la jugadora exclosa, el Benfica va gaudir de dos clares ocasions per empatar, però Santos va enviar la bola al pal i Blackman va disparar alt sola davant de Leyre. Amb Anna Ferrer retornada, el Fraga va asserenar el joc i a vuit minuts del final va clavar un cop gairebé definitiu. Carla Fontdeglòria, que l’any passat ja va ser campiona d’Europa amb el Palau, va remuntar per darrere de la porteria i va aconseguir sorprendre Vieira. El gol va deixar molt tocat el Benfica, una situació que les franjolines no van deixar escapar. Després de dos avisos d’Aina Arxé en la mateixa jugada, Adriana Soto va firmar el quart gol –si bé a l’acta del partit el van apuntar a Sanjurjo– que deixava la final vista per a sentència. Encara hauria pogut incrementar més el seu compte amb la desena falta de les portugueses, però Julieta Fernández no va estar encertada en l’execució de la directa. La mateixa argentina seria exclosa poc després amb targeta blava faltant tres minuts, però el Benfica no va treure profit aquesta vegada de la superioritat numèrica gràcies a una immensa Anna Ferrer, que va aturar els tirs de Coelho, Severino i Sara Roces, segellant la victòria i el segon títol continental del Fraga en tan sols tres temporades