SEGRE

Caterina ‘Cati’ Casasola: «Ja puc dir que Lleida és casa meua»

La màxima golejadora de la Divisió d’Honor Or repassa la seua evolució des que va arribar, recorda l’històric ascens amb el Lleida Handbol, reivindica el paper del grup i assegura que vol continuar creixent.

Cati Casasola mostra la samarreta del Lleida Handbol, on espera estar molts anys. - X.M.R.

Cati Casasola mostra la samarreta del Lleida Handbol, on espera estar molts anys. - X.M.R.

Xavi Madrona

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Comença la seua quarta temporada al Lleida Handbol i ha renovat fins al 2028. Imaginava quan va arribar que acabaria arrelant aquí?

No pas. Vaig venir pensant en una experiència esportiva i al final hi vaig trobar molt més. Em vaig trobar un grup humà increïble, un cos tècnic que va confiar en mi i una ciutat en la qual em sento molt còmoda. A més, aquí també he construït la meua vida personal i avui ja puc dir que Lleida és casa meua.

Què la va convèncer per renovar?

No va ser només l’handbol. També van pesar els vincles que he creat. Aquí tinc estabilitat, gaudeixo jugant i puc compaginar l’esport amb la feina. Tot plegat va fer que la decisió fos bastant natural.

Ha viscut el creixement del club des de Divisió d’Honor Plata fins a consolidar-se a Or. Quin ha estat el moment més especial?

L’ascens. Veníem d’una temporada molt dura i ningú ens va regalar res. Recordo especialment el partit contra l’OAR Gràcia Sabadell en la fase d’ascens. Havíem perdut el primer i semblava que tot estava costa amunt, però l’equip hi va creure fins al final. Aquell dia vam entendre que podíem aconseguir-ho i va acabar sent un dels records més bonics de la meua carrera.

La temporada passada va ser la màxima golejadora de la Divisió d’Honor Or amb 194 gols, fent una mitjana d’una espectacular xifra de 7,46 per partit i la seua aportació va ser indispensable per assegurar la permanència en la segona categoria de l’handbol espanyol i avantsala de la Lliga Guerreres Iberdrola. Sent aquesta responsabilitat?

És el meu rol dins de l’equip i l’assumeixo amb normalitat. Cada una aporta coses diferents. Jo intento ajudar en atac, generar joc i marcar gols, però això només és possible gràcies al treball de totes les meues companyes.

«Vaig venir pensant només en una experiència esportiva i al final vaig trobar molt més a la ciutat»‘Cati’ Casasola

Com es defineix com a jugadora?

Molt passional. Visc cada partit amb moltíssima intensitat. M’agrada competir, lluitar cada pilota i transmetre aquesta energia a l’equip. És veritat que de vegades aquesta passió també et fa patir més, però amb els anys he après a gestionar millor les emocions.

Quant ha canviat des que va arribar a Lleida?

Moltíssim. Soc una jugadora molt més completa. He millorat en defensa, entenc millor el joc i he guanyat experiència. L’Iban [Raigal, l’entrenador] sempre diu que l’objectiu és ser millor cada temporada que l’anterior i crec que això m’ha passat.

Quina importància té el cos tècnic en aquesta evolució?

Moltíssima. Iban Raigal i Javi Zaldo no només saben molt d’handbol, també són persones que sempre posen al davant la jugadora. Gestionar un vestidor mai és fàcil i ells aconsegueixen treure el millor de cada una.

Va arribar des de l’Argentina després d’una primera experiència a Espanya que no va sortir bé. Què en va aprendre, d’allò?

Que tornar a casa no significa fracassar. En aquell moment no estava preparada per viure tan lluny de la meua família. Vaig tornar a l’Argentina pensant que no tornaria a intentar-ho, però va aparèixer l’oportunitat de Lleida. De vegades les oportunitats arriben quan estàs preparat per aprofitar-les.

Abans de venir tenia algun temor?

Sí. Havia escoltat que la gent era més freda o distant, però la meua experiència ha estat completament la contrària. Des del primer dia em van fer sentir una més. Si una jugadora argentina em preguntés per Lleida, li diria que vingui sense por perquè aquí trobarà un club i una ciutat que la cuidaran.

Què ha estat el més difícil de viure tan lluny de casa?

La distància amb la família. La meua mare segueix a l’Argentina i sempre se la troba a faltar. Per sort, aquí he trobat persones que m’han fet sentir molt acompanyada i això facilita moltíssim les coses.

«El meu record més bonic és l’ascens. Tot estava costa amunt i hi vam creure fins al final»‘Cati’ Casasola

Vostè ve d’una família en què l’esport sembla una tradició.

Sí. El meu pare va jugar a futbol i sempre ens va inculcar la cultura de l’esforç. Els meus dos germans (Micaela juga també a handbol i Tiago és futbolista a Itàlia) també van fer carrera a Europa i jo soc la petita. A casa sempre van entendre l’esport com una escola de vida i aquests valors continuen acompanyant-me cada dia.

Quins objectius es marquen en el Lleida Handbol la pròxima temporada?

Volem continuar creixent. La temporada passada vam aprendre moltíssim en una categoria molt exigent i ara afrontem el curs amb més experiència. Sabem que serà difícil, però volem mirar una mica més amunt. El creixement del club ha estat enorme i encara tenim moltes ganes de continuar escrivint capítols d’aquesta història.

L’afició també ha fet un pas endavant.

És espectacular. Veure famílies senceres acompanyant-nos, fins i tot en desplaçaments, emociona molt. Quan sents aquest suport només vols respondre dins de la pista.

Com li agradaria que la recordessin quan acabi la seua etapa a Lleida que tant de bo sigui d’aquí a molts anys?

Com una jugadora que sempre ho va donar tot. He tingut la sort de viure el creixement del club i m’encantaria que la gent recordés que vaig gaudir de cada partit i que sempre vaig intentar aportar el màxim. I també em faria molta il·lusió haver contribuït, encara que només sigui una miqueta, que l’esport femení continuï creixent a Lleida.

tracking