Finalistes!!!

El Pons Lleida va engrandir una mica més la seua història europea al classificar-se ahir contra tot pronòstic per a la seua segona final de la Continental Cup, després de guanyar el totpoderós Barça en una semifinal vibrant (6-5). Després de jugar la final a partit únic el 2021 contra el Sporting de Lisboa a Mollerussa, on va caure per 3-1, els llistats buscaran avui (15.00) el seu primer títol contra el Porto, que ahir va vèncer als penals (2-2) el Calafell i que va ser el seu botxí en semifinals en les altres dos Final Four de la competició, el 2018 i el 2019.

El Pons Lleida va arrancar el partit prenent la iniciativa i seues van ser les primeres ocasions. Badia va disparar massa alt al primer minut de joc i dos més tard va rematar al cos del porter. La rèplica blaugrana no es va fer esperar i va ser Alabart qui va obligar Bosch a ficar la seua manyopla en un tir a mitja altura. Una combinació entre Ciocale i Badia gairebé es va traduir en el primer gol, i, poc després l’argentí, a la mitja volta va provar davant d’un Arnau Martínez que es començava a desesperar amb la seua defensa.

Però segons més tard va arribar la gerra d’aigua freda. Una badada defensiva va deixar sol Alabart, que va empalmar un fort tir que es va colar per l’escaire esquerre. El gol va deixar tocats els llistats, que haurien pogut encaixar el segon si no hagués estat per la bona actuació de Xavi Bosch. El porter de Juneda va aturar els tirs de Gavioli, Barroso i Alabart, i quan faltaven tres minuts per arribar al descans, es va lluir en un penal comès per Moncusí sobre Casas que li va costar, a més, l’exclusió. Barroso va executar la pena màxima i Bosch va parar el primer tir i el posterior rebuig. El Pons Lleida va resistir els dos minuts en inferioritat fins al final de la primera part, que va concloure amb els dos equips amb tres jugadors de pista per l’exclusió de Casas.

Els de Carlos Cortijo van sortir a la segona part amb un altre aire, molt més posats i ja al primer minut van aconseguir igualar el marcador amb un gol de Moncusí. No va tardar el Barça a tornar el cop per mediació de Casas, però Moncusí va tornar a restablir les taules amb un gol que va haver de ser validat pel VAR. Badia va disparar i la bola, després de tocar el travesser i l’esquena del porter, va quedar morta a la línia de gol, on el de Cassà de la Selva la va empènyer a la xarxa.

Després dels avisos del mateix Moncusí i Giménez, Badia va situar el 3-2 a l’aprofitar un rebuig de Martínez a tir de Miguélez. De nou el Barça va reaccionar ràpid, i una altra vegada per mediació de Casas, però el Pons Lleida no es va rendir i una assistència de Darío la va aprofitar Moncusí per situar el 4-3. El deliri a les grades es va desencadenar tres minuts després, quan Ciocale, en una gran acció personal, va posar el 5-3 quan faltaven 2:24 minuts. Hi havia temps i l’exllistat Nico Ojeda ho va deixar clar amb el 5-4. El Barça ho va arriscar tot i va posar el porter-jugador, una decisió que li va sortir malament, ja que una pèrdua la va aprofitar el de la base Ortigosa, que està cedit a Lleida, per sentenciar amb el 6-4. El Barça encara va buscar l’èpica i Casas va anotar el 6-5, però només faltaven 3:4 segons i el Pons Lleida va aguantar per certificar una classificació històrica.