Experts adverteixen d’un retard en la formació de perfils professionals per a l’IA

Experts consultats per Europa Press han advertit d’un retard en la formació de perfils professionals per respondre a les necessitats del mercat de treball creades amb la implementació de la Intel·ligència Artificial (IA). La bioquímica Àurea Rodríguez ha afirmat que "els sistemes educatius no han estat prou ràpids com per formar a aquests nous perfils" i el director de relacions laborals de Foment, Javier Ibars, ha advertit d’un desajust important entre l’oferta educativa i el mercat laboral. Han coincidit en assenyalar, juntament amb el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, i al membre del consell rector de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (ACIA), Jordi Nin, que l’IA provocarà la desaparició de llocs de treball i que, en paral·lel, també crearà noves funcions.

Ginesta, ha assenyalat les dificultats per recol·locar treballadors les tasques dels quals estaran automatitzades: "No els podrem fer transitar ràpidament cap a altres àmbits d’activitat", ha advertit. Rodríguez, autora de llibre 'Abans morta que analògica', ha augurat que "el recanvi entre els llocs de treball que es destruiran i es crearan és positiu"; Ginesta, que l’IA provocarà --textualment-- un efecte substitutiu de les persones, i Nin, que més que eliminar llocs de treball, el que farà és transformar tasques.

PERFILS DEMANDATS

Els experts consultats també han coincidit a augurar que l’IA substituirà els llocs de treball administratius --els més feminitzats, han assenyalat--, mentre que no repercutirà en els manuals. Nin creu que obrirà una oportunitat per a professionals que revisin la tasca de les màquines --filòlegs i filòsofs, ha enumerat--, mentre que Rodríguez ha defensat que "el que tindrà sentit és tot allò que ens fa més humans", com la psicologia.

Ginesta ha destacat la demanda de "tecnòlegs" que facin l’aplicació pràctica de l’IA, que segons ell encara està en una fase molt experimental al món de l’empresa. En aquesta mateixa línia, Ibars ha traslladat la "problemàtica bastant important" existent en el dia d’avui d’empreses que no troben els perfils laborals que busquen, especialitzats en àmbits tecnològics. Ha destacat que la demanda d’aquest tipus de professionals és una tendència transversal i que no la detecten "únicament per un sector en concret, sinó que cada vegada tendeix més a la pràctica totalitat" d’ells.

UNIVERSITATS

Preguntada per Europa Press, la Conselleria d’Universitats de la Generalitat ha explicat que Catalunya pretén dotar l’alumnat per donar solucions basades en l’IA "de forma transversal en qualsevol àmbit d’aplicació", més enllà del tecnològic. Les universitats catalanes ofereixen un programa de doctorat, després de màsters i dos graus sobre IA, i altres propostes "vinculades" amb ella.

REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL

Ginesta ha valorat que la reducció de la jornada laboral pot ser "una de les eines, però no la més important" per respondre als efectes de l’IA al mercat, que segons ell obren la porta a molta desigualtat. Ibars ha criticat la mesura i ha defensat que el mercat laboral "requereix molta més flexibilitat, cada sector és diferent", pel que ha advocat per --textualment-- reordenar-lo i fer-ho des de la negociació col·lectiva.

Rodríguez ha opinat que aquestes tecnologies augmentaran la competitivitat i reduiran les hores de feina requerides i ha defensat que els treballadors mantinguin el seu nivell de vida: "Haurem de mantenir uns ingressos, és canviar el concepte". Entre d’altres, ha obert la porta a què les empreses cotitzin "per altres rendiments o recursos" a part de fer-ho pels seus empleats.