Ramon Arnó, expert en delictes a les xarxes, sobre els falsos rumors en el crim de Cappont: "Cadascú és responsable de les seves paraules i sap les conseqüències"
L'advocat comparteix tot el que s'ha de saber sobre les conseqüències jurídiques de publicar insults o amenaces a les xarxes socials
Ramon Argó, advocat especialitzat en delictes a les xarxes, en una foto d'arxiu.
Arran del cas de l'home de 78 anys que va matar al seu gendre a plena llum del dia, a Cappont, les xarxes es van omplir de comentaris de tota mena. A l'Instagram de SEGRE, hi havia des de gent criticant la situació, fins a usuaris que es preguntaven com podia estar passant una cosa similar. Però uns quants comentaris van anar més enllà i, en un moment en què encara no se sabia el perquè de tot plegat, van començar a crear realitats paral·leles a les que realment havien succeït. Molts d'ells per pura repetició, com si fossin lloros, i d'altres, directament, per maldat.
En aquest sentit, Ramon Arnó, advocat lleidatà especialista en delictes a Internet, creu que "encara que la persona damnificada estigui morta, si la família directa denuncia el responsable d'aquest comentari podria acabar en un judici". Arnó defineix fins a 3 tipus diferents de comentaris que no es poden penar a les xarxes socials:
- Els informatius o neutres, són aquells que simplement informen d'algun fet. (ex. "Plou a Lleida")
- Les opinions, és a dir, quan a partir de fets objectius donem el nostre punt de vista (ex. "Que bé, plou a Lleida")
- La crítica, que és un tipus d'opinió negativa cap a un individu o col·lectiu, també basada en fets empírics (ex. "No m'agrada l'alcalde del poble perquè ha deixat morir 200 arbres aquesta última setmana")
Tots aquests comentaris estan protegits pel dret a la llibertat d'expressió i són completament legals. De fet, si es critica persones o empreses públiques, Arnó diu que es dona més "marge" per preservar encara més aquest dret. El problema, però, és quan es traspassen aquests límits. Arnó explica que n'hi ha tres més que SÍ que constitueixen un delicte:
- Les injúries són, bàsicament, insults. Els insults de qualsevol mena a les xarxes poden portar a una persona entre 3 i 14 mesos (depenent del grau de l'insult i de la manera com s'ha fet) a la presó.
- Les calúmnies són aquelles acusacions falses cap a una persona. És quan algú publica en un comentari que una persona ha fet alguna cosa que realment no ha fet. "Tant si es fa amb una intenció darrera com si no, està igualment penat", explica Arnó. Aquest delicte contra l'honor d'algú o d'algun col·lectiu es penalitza amb entre 6 mesos fins als 2 anys de presó.
- Les amenaces són el delicte a les xarxes que impliquen intimidar a una persona o col·lectiu amb delictes com homicidi, agressions o coartar la seva llibertat. Aquest delicte, el més greu que es pot fer a través d'un missatge, es pena amb entre 6 mesos i fins a 5 anys de presó.
Tots aquests delictes estan penats i, a més a més, si s'han fet a través d'Internet, tenen un agreujant per haver-se fet públicament. A sobre, cal afegir que, més enllà de les penes de presó, els denunciats poden trobar-se amb indemnitzacions de milers d'euros. "Fa poc vaig aconseguir que li paguessin fins a 15.000 € a un client després d'un judici", explica Arnó.
Què passa si he fet un d'aquests delictes sense ser-ne completament conscient?
En els casos on una persona, per simple repetició, acaba publicant un comentari a les xarxes socials que acaba sent una calúmnia, ja que la informació que es donava no era real i, a més a més, malmetia a una persona fent-ho, podrien acabar assegudes en un jutjat. "Cadascú és responsable de les seves paraules, i sap quines són les conseqüències" explica Arnó.
La raó és perquè, en cas que una persona damnificada per un comentari té fonament per denunciar l'autor i vol fer-ho, aquest podria acabar a un jutjat i, en els pitjors dels casos, a la presó. "Si una opinió no aporta res i perjudica algú, pot acabar als tribunals. Fins i tot si la persona calumniada està morta, els seus familiars directes podrien denunciar l'autor dels comentaris si volguessin", explica.
Què passa si m'injurien, em calumnien o m'amenacen amb un compte anònim?
Avui en dia, és molt complicat fer servir l'anonimat per escapar-se d'una denúncia. Si t'han perjudicat a través d'Internet amb un usuari que no aporta cap dada, sempre es pot recórrer als Mossos d'Esquadra. "Els agents tenen les eines per rastrejar la IP des d'on s'ha enviat un missatge que perjudica l'honor d'algú", assegura Arnó. "Amb un simple permís d'un jutge, els serveis de telefonia han de donar les dades geogràfiques des d'on ha sortit un missatge en concret i gràcies a això, es localitza molt fàcilment els usuaris d'Internet", explica.
Fins i tot, si es fa un comentari des d'una IP pública, com pot ser una biblioteca, els Mossos poden investigar a través de les càmeres de seguretat per trobar qui ha enviat un missatge d'odi. Per tant, molt pocs delictes d'aquest tipus acaben sense jutjar si hi ha una denúncia.
Com solen acabar els judicis d'injúries, calúmnies o amenaces a la web?
Ramon Arnó explica que molts judicis d'aquest tipus de delictes s'acaben abans del mateix judici. "Moltes vegades, el cas acaba abans del judici amb un acord d'indemnització entre les dues parts", diu l'expert, tot i que també assegura que "n'hi ha d'altres que acaben als jutjats".
Per tot plegat, Arnó té clar que "si escoltes un discurs a les xarxes socials que no saps del segur si és cert, el millor que pots fer és no reproduir-lo".
