Els colors de la melangia

Les fronteres entre les aficions i les professions a voltes són difuses. Estudiar el que t’agrada, fer-ho per plaer, compartir pel mer fet de donar sortida als impulsos de la creativitat. Dues cares d’una mateixa moneda: professionalitzar-se, buscar feina, entrar a la roda de la precarietat postmoderna.

Cristina Puigdellívol és dissenyadora; avorreix la possibilitat de dedicar-se a fotografia de moda, que va estudiar quan s’havia de tenir un títol acadèmic que acredités alguna aptitud, i dedica els seus esforços al món del disseny gràfic i l’editorial.

Our travel stories (autoedició, 2018) és una mescla de passió i artesania: “Una de les meues passions, que comparteixo amb la meua parella, és viatjar; el llibre és un recull dels nostres viatges des d’una perspectiva que no s’adscriu en l’àlbum de viatge. No és només un record de les nostres experiències, és una mirada personal a les diferents cultures d’arreu del món que hem conegut”.

Japó, Xile, Argentina i la ciutat xinesa de Xangai són els quatre territoris explorats per Cristina Puigdellívol i l’Edu, el seu company d’aventures vitals. “Em costa molt definir el meu propi estil perquè no sóc conscient de buscar una perspectiva, només puc dir que la gent sovint les considera fosques i melancòliques”, una textura que la mateixa autora remarca que “és totalment involuntari, senzillament surten així”.

En un temps de vacances curtes i experiències intenses programades d’antuvi, “sempre que podem mirem d’escapar-nos un, dos o tres mesos per tal de deixar-nos endur per les sensacions, a vegades sortim de casa sense saber on passarem la primera nit”, confessa. Aquesta manera de moure’s, de fluir amb els tempos i les olors de cada país, permet una descoberta personal que defuig la comparativa d’expectatives: quan no has comprat un paquet que promet emocions intenses no esperes res més que allò que t’ofereix el destí. “Tots els països t’aporten coses noves: una història personal en la qual pots aprofundir, art, arquitectura, literatura… en cada viatge busquem que ens aportin sensacions diferents a l’anterior, per això sovint saltem de continent i si un any hem anat al Japó busquem un destí a l’Amèrica Llatina, per exemple”. Entre la fotografia artística i la documental, Puigdellívol reconeix que li agrada “capturar moments únics i quotidians perquè són els que expliquen històries o ens parlen de moments únics que no es tornaran a repetir”. Avui dia tampoc cal una càmera professional. “Durant molt temps hem viatjat amb una càmera rèflex, però un bon telèfon mòbil ens permet anar lleugers d’equipatge i també fer fotografies de gran qualitat”.

A través de les imatges Puigdellívol ens transporta a l’altra punta del món i ens fa sentir, per uns moments, que nosaltres també podem entendre la força de la natura a la Patagònia o l’alienació digital de la societat japonesa. La poesia visual del llibre es relliga amb textos de Valentí Puigdellívol, David Caño, David Carabén i Ernesto Guevara. Un viatge de viatges.