Tractar la depressió a través de la tecnologia

Un estudi en el qual ha participat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha constatat que l’ús d’aplicacions per a la depressió pot tenir un efecte significatiu, sobretot en el tractament dels símptomes d’aquesta malaltia mental. Els efectes són positius sobretot quan es tracta d’intervencions híbrides.

És a dir, que combinen la tecnologia amb la participació d’un professional. Aquesta és una de les conclusions principals a les quals ha arribat l’equip liderat per Carme Carrion, investigadora principal de l’eHealth Lab.

Per aquest estudi han recopilat i analitzat les recerques científiques més acurades en aquest camp els darrers anys.

Els investigadors han estudiat les aplicacions sobre la depressió en el marc del projecte EvalDepApps, amb finançament de l’Institut de Salut Carles III, el qual pretén aprofundir en la metodologia per avaluar les aplicacions que tenen com a objectiu el maneig de la depressió. Gràcies a les investigacions que s’estan duent a terme, el programa desenvoluparà una eina que pretén ajudar pacients i professionals a determinar quines són les millors aplicacions per tractar aquesta malaltia, que afecta més del 5% de la població.“Als repositoris d’aplicacions n’hi ha desenes que la volen prevenir o tractar, però molt poques tenen evidència científica al darrere”, explica Carrion.

La revisió de la literatura científica ha permès detectar 29 treballs científics rigorosos que estudien l’eficàcia de les intervencions en salut mòbil aplicada a la depressió. A banda de l’eficàcia per reduir els símptomes depressius, amb les intervencions híbrides aconseguint millors resultats que les purament tecnològiques, un dels patrons observats és que els usuaris prefereixen les aplicacions senzilles i fàcils per sobre de les que ofereixen moltes possibilitats i opcions, però que no són tan entenedores.

A més, també s’ha vist que, com més alt és el grau de depressió, més tendència hi ha a fer-les servir. En canvi, no s’han observat diferències significatives pel que fa a l’edat o el gènere.“Tot plegat ens indica la necessitat d’enfocaments personalitzats que tinguin en compte les diferències, les preferències i les necessitats individuals.

I, per garantir-ne l’eficàcia, és important prioritzar els principis basats en l’evidència i les eines d’avaluació estandarditzades com les que volem desenvolupar”, apunta Andrea Duarte, investigadora de la Fundación Canaria Instituto de Investigación Sanitaria de Canarias. En aquesta recerca també hi han participat analistes de l’eHealth Lab i professors de la UOC, així com també personal de la Universitat Autònoma, la Universitat de Vic, la Universitat Internacional de Catalunya i de l’Institut Català de la Salut.“En general, hi ha molta diversitat en les característiques i els components que tenen.

Cap d’ells per si sol es relaciona amb més o menys eficàcia, així que caldria anar més enllà d’intentar fer una aplicació per a tothom i saber quina aplicació i amb quines característiques s’ha de desenvolupar per a les persones amb determinades necessitats”, explica Duarte.

Aquesta investigadora admet que la introducció de la tecnologia en el tractament de la salut mental “encara és a les beceroles”, però a la vegada coincideix amb Carrion que és una via que cal explorar: “Vist l’increment de la demanda i la limitació de recursos, per aconseguir millorar l’efectivitat dels tractaments, però també per a l’eficiència del sistema sanitari, serà imprescindible introduir-hi eines tecnològiques, però cal que siguin bones, validades i que aportin valor.”

Un cop enllestit aquest estudi, la recerca en aquest camp continua. En aquests moments ja s’està treballant en una tesi doctoral sobre com s’hauria d’introduir la tecnologia a Catalunya en el maneig de la depressió lleu i, a més, hi ha diversos tallers programats amb pacients que pateixen o han patit depressió perquè puguin dir-hi la seva i orientar els investigadors sobre les aportacions que afegeixen més valor a les intervencions.