Habitació 34

La muntanya màgica, publicada per primer cop el 22 de novembre de 1924, ara ha fet un segle just, és la clàssica novel·la d’aprenentatge o bildungroman, en què l’escassa i tirant a monòtona trama argumental apareix trufada de llargs passatges (no passa res si el lector se’n salta algun) plens de divagacions filosòfiques, històriques, polítiques, socials, artístiques i sobretot sanitàries, tenint en compte l’indret on discorre l’acció, o millor dit la inacció, un centre de guariment de malalts dels pulmons als Alps suïssos. Debats intel·lectuals que entaula el personatge principal, Hans Castorp, amb diversos secundaris, també tísics, que en deien abans, com els erudits Settembrini, un escriptor de Pàdua maçó i humanista, o Naphta, jueu convers, jesuïta, professor de llatí i antagonista dialèctic de l’italià.

Ben aviat, el llibre del futur premi Nobel, que obtindria tan sols cinc anys després, en 1929, serà percebut com una lúcida metàfora del pas del temps, de la modernitat i alhora de la decadència d’Europa prèvia al conflicte bèl·lic que l’havia de dessagnar.

Hans Castorp és un jove enginyer d’Hamburg que visita al Sanatori Internacional Berghof el seu cosí Joachim Ziemssen, aspirant a militar que hi porta cinc mesos ingressat. Preveu una estada de tres setmanes, però al descobrir els metges que també pateix tuberculosi s’hi quedarà set anys.

Ja vaig situar diumenge passat el sanatori, recreació en bona part del Schatzalp, edifici imponent del 1900 convertit més tard en hotel, que domina tot blanc des d’una altura de 1.860 metres l’àmplia vall de Davos, nevada d’octubre a maig –Joachim explica al nouvingut acabat d’arribar que a l’hivern en baixen els cadàvers en bobs, perquè els camins són intransitables– i closa per pics que s’alcen encara un quilòmetre més: Chüptenflue, Weissfluh, Gros Schiahorn..

El protagonista hi ocupa l’habitació 34. L’autor en pondera l’aspecte alegre, empaperada de blanc i amb els mobles del mateix color, el terra revestit de linòleum i les cortines de fil “brodades amb gràcia i senzillesa”.

També descriu la terrasseta particular i altres dependències de l’establiment, com la galeria exterior coberta on els pacients fan cures de repòs i escolten concerts de banda dominicals, l’espai enjardinat del davant, la saleta de lectura, el gran menjador o el vestíbul avui dia presidit per un retrat de Thomas Mann.