Castellfollit de Riubregós: entre muralles medievals i sabors casolans

Just al límit de província, però ja a la de Barcelona, dins la vall del Llobregós, actual comarca de l’Anoia, si bé adscrit per paisatge i història de l’Alta Segarra de Calaf, a Castellfollit de Riubregós s’hi arriba des de Lleida per l’Eix Transversal, després l’LV-3033 fins vora Torà, on cal desviar-se en direcció a llevant quatre quilòmetres per la C-1412a, que baixa de Ponts.

Un topònim de pronunciació difícil, propici a entrebancar-se. En papers del segle XIII apareix escrit com Castro Follit de Rivolotuso, potser encara més difícil de dir. Això de “follit” segons alguns equivaldria a frondós, teoria improbable veient les serretes pelades dels voltants. Al dir d’uns altres, teoria també poc versemblant, provindria de l’anglès “fall”, que significa cingle. Pel que fa al comentari fluvial, Coromines parlava de “brag” com a sinònim de fang: “riu fangós”.

Un poble de quasi 200 ànimes, sota les ruïnes d’un castell erigit cap a l’any 1000 pels comtes de Cerdanya, víctima de les successives guerres carlines que el deixarien com ara el veiem: restes de muralles i dues torres de guaita encara dempeus, de les quatre que hi havia. Per sota de la fortalesa enlairada i delmada, un veïnat de carrers estrets i costeruts, amb una plaça Major en què s’aixeca la parroquial del Roser.

Però el temple important del municipi és a baix, a l’entrada del nucli per ponent, ran mateix de carretera, tocant del cementiri. Monument historicoartístic, per declaració oficial de 1981, que donaria peu a restaurar-lo. Es tracta de l’antic priorat de Santa Maria, també conegut com Santa Maria del Priorat, invertint els termes. Església romànica del segle XI, que acolliria a partir de 1093 una comunitat de monjos a les ordres d’un prior, fins a l’exclaustració de 1835. Des de 1916 només s’hi celebra culte un parell de dies l’any i en ocasions especials.

Una sola nau amb planta de creu llatina i absis quadrangular. Volta apuntada al centre i de mig punt als braços. Sobre el transsepte, un cimbori circular. A l’absis, una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i tres sèries triples d’arcuacions cegues entre lesenes. Edifici remarcable. Val la pena fer-hi tot el tomb per fora. Per visitar-ne l’interior, trucar abans a l’ajuntament: 938693031.

A peu pla de Castellfollit, el restaurant Can Pep, que es presenta com “la casa del pa i de la coca”, al voltant d’un forn de llenya on igual elaboren els pans, les coques dolces o de recapte i les pizzes que determinades carns, com l’espatlla de corder. Menú del dia per 16 euros, els caps de setmana més complet, a 28. Plats tradicionals i casolans com sopa de l’àvia, amanida de formatge de cabra, carn d’olla, canelons, macarrons, fideuà, torrades amb escalivada, trinxat de col, calamars a la romana i calamarsons a la planxa, musclos al vapor, galta de porc amb caragols, conill o vedella amb bolets, pollastre a l’allet, peus de porc o botifarra o entrecot a la brasa. Esmorzars de forquilla.