Anglesola, pedra i memòria viva al cor de l’Urgell

Diuen que el bonic topònim d’Anglesola prové del llatí ecclesiola, en català esglesiola, i ja el 1079 apareix escrit Angulariola, tot i que l’actual, d’església, no ho és pas, de xica, sinó ben aparatosa, tal com s’escau a una població que pot presumir d’ancestral rellevància històrica: la baronia d’Anglesola s’estenia de Tàrrega a Mollerussa i entre els rius Ondara i Corb. Aquell llinatge medieval va prendre el nom d’un castell de què a penes queda rastre. Però passejant pel nucli vell s’observen molts casalots de pedra picada, testimonis de l’esplendor pretèrita de la vila.

De fet, la pedra vista constitueix el material constructiu comú en la majoria dels elements arquitectònics o artístics que integren el ric patrimoni monumental del municipi, començant pel temple esmentat, bastit al segle XVI sota l’advocació de sant Pau de Narbona, una imatge pètria en relleu del qual, tallada a la tretzena centúria, en flanqueja la porta davantera, mentre a l’altre cantó vigila alhora que potser resa un sant Pere igualment romànic, probables vestigis de la menuda parroquial que s’hi havia aixecat abans: l’esglesiola toponímica. A dins, davall d’un baldaquí a l’altar major, una altra representació en pedra policromada del titular d’aquella santa casa. També un sant Francesc de Paula esculpit en estil rococó, una pica baptismal en forma de petxina, un retaule de fusta pintada al tremp de santa Anna, la capella renaixentista que conté el retaule xorigueresc refet en 1961 de la Santa Creu o de les Santes Virtuts i el reliquiari doble de plata de la Vera Creu –l’interior del XII, l’exterior del XVII– que custodia vuit fragments del Lignum Crucis.

A la plaça del davant, cinc arcades de carreus vuitcentistes supervivents dels porxos de l’enderrocada cal Cirera i a la placeta lateral la creu de les Forques, traslladada allí des del lloc on devien plantar la picota. Més arcs encara, fins a nou, de mig punt, al porticat per un dels costats del carrer Major, en què se succeeixen casalicis pairals gòtics com ca l’Alçamora, cal Paguera, cal Senyor, cal Tena o cal Gassol (amb petit museu: 660698664, el mateix número que per visitar l’Espai del Carro, exposició de carruatges i eines del camp). I a la plaça Santa Anna, una creu ogival de terme atapeïda de sants, obra escultòrica extraordinària.

Fa 26 anys que a la plaça Santa Anna d’Anglesola, vora la preciosa creu de terme, en un local espaiós d’ambient popular, el bar-restaurant Llavall, dirigit ara per Dani Llavall, ofereix cuina casolana tradicional de confiança. Esmorzars d’entrepà o forquilla, dinars i sopars tots els dies de la setmana, els feiners menú de 14 euros, dissabtes i diumenges 21, a més d’una extensa carta amb propostes qualificades de plats o de tapes depenent del volum de la ració: caragols a la gormanda, esqueixada, calamars a la romana, calamarsons a la planxa, pop o orella de porc a la gallega, peus guisats o a la brasa, arengades fregides, carpaccio amb parmesà, cassola de tros, filet o entrecot de vedella, pizzes...