Cap amunt

Durro passa per ser el nucli de la vall de Boí que millor ha conservat l’aire tradicional i pintoresc. Segons Joan Corominas deu el seu topònim a la suma del mot llatí ad, que indica direcció, i un altre supervivent del basc parlat en temps remots per aquelles muntanyes, urru, que significaria “lluny”. Per tant: “Cap a lluny”. Etimologia plausible, tenint en compte que el poble es troba, i sobretot es trobava a l’època al·ludida, al marge dels camins principals, en particular el que discorria pel fons de la vall. Però avui, que la qüestió de les distàncies físiques s’ha relativitzat, gràcies sobretot als vehicles de motor o a les bicicletes elèctriques que rebaixen l’esforç a les pujades i l’ànim amb què afronten qualsevol caminada ascendent els cada cop més nombrosos partidaris del turisme actiu, ocorre que els 3 km que separen Durro de la capital del municipi, Barruera, a baix a la vora del riu, no resulten tan determinants en la percepció ancestral d’isolament d’aquell petit veïnatge com ho pugui ser la cota per on s’estén, adaptat al relleu d’un ampli pla inclinat a la dreta del riuet del mateix nom, afluent del Barranc Gros, tributari al seu torn de la Noguera de Tor, sufragània de la Noguera Ribagorçana, concretament 1.386 metres d’altitud, enfront dels 1.108 de Barruera. Quasi 300 metres de desnivell superats en tan sols 3.000 costa amunt per carretera, de mitjana un centenar cada quilòmetre. No sorprèn, doncs, que la ruta descrigui un rosari de revolts, ni que per entremig d’una vegetació densa ofereixi bones vistes. De manera que Durro no provoca a hores d’ara tanta sensació de llunyania com d’alçària.

El conjunt fa evocar de seguida l’origen medieval prou ben preservat: estrets carrerons de còdols i sovint costeruts, cases de pedra fosca cobertes de llosa amb ràfecs de fusta... Dos temples romànics declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: l’església de la Nativitat, amb prominent campanar de cinc pisos i fina ornamentació d’arcuacions cegues i frisos dentats, així com espaiós porxo lateral en arc de mig punt, protegint la porta sota un crismó, i a 1,7 km planant per una pista força transitable la bonica ermita de Sant Quirc: esplèndida talaia.

Sortint de Durro cap a Sant Quirc es troba l’obrador botiga de la microempresa Licoreria Valldeboi, fundada en 2011 per elaborar destil·lats tradicionals de forma artesanal, recuperant velles receptes de la padrina Adela Pallejà, traginera de pells i bestiar natural de la Granadella, que collia herbes i fruits silvestres als marges dels camins a fi d’obtenir-ne aiguardent per al consum familiar. Avui dia comercialitzen al propi domicili, en fires i alguns comerços especialitzats (també a l’oficina de turisme de Barruera), ampolles de vidre de diferent volum amb uns líquids que entren molt bé: ratafia, patxaran, licor d’herbes, licor de fruits del bosc, vi de nous, aiguardent de vi i prunes d’Agen macerades amb licor.