Com en diem dels ‘tarats’?

De què parlem quan diem tarat? El 2023 l’IEC va incloure una definició nova per al mot que estigmatitza aquest col·lectiu. Aquesta és la nova accepció: “Que pateix un trastorn mental, dit despectivament. Tenia un veí tarat. Tots el consideraven el tarat del poble.”

Mercè Torrentallé, la presidenta de Salut Mental Catalunya, que aplega més de 80 institucions de persones amb problemes de salut mental, a professionals i a familiars, feia la següent reflexió: “Quina és la funció del diccionari? En la meva opinió, el diccionari ha de fer esment de les paraules d’ús comú, sí. Però també ha de fugir d’etiquetar un col·lectiu concret. Per exemple, algun defecte físic o de salut, o una simple taca a la pell, poden ser considerats com a tares?” L’ús del mot tarat es fa extensiu a totes les persones perquè no hi ha ningú exempt d’imperfeccions. L’etiqueta de tarat contribueix a reforçar l’estigma.

Hi ha precedents que van arribar a bon port. El 2016 Dincat i Down Catalunya van posar sobre la taula aquesta qüestió, demanant a l’IEC la modificació de la definició d’algunes paraules del diccionari: mongòlic/a, mongolisme, síndrome de Down i subnormal. I van aconseguir canviar-ho: mongòlic va passar de definir-se com a “afectat de mongolisme” a “afectat de síndrome de Down”, i, a més, va especificar-se com a obsolet.

En el cas de síndrome de Down s’eliminà la part que deia “caracteritzada per un aspecte especial que recorda els individus de raça mongòlica” i es parla de “discapacitat intel·lectual i uns trets fisonòmics especials, com ara un crani petit”. I pel que fa a subnormal, que fins al moment es referia a algú “que pateix una deficiència mental”, ara ho fa a algú “que presenta una discapacitat intel·lectual” i s’apunta també que es tracta d’un sentit obsolet.

Semblava difícil en aquell moment poder establir canvis en aquestes definicions i es va aconseguir. Avui sembla també difícil incorporar canvis en l’accepció de tarat, però tard o d’hora també es podrà aconseguir.

Des del CPNL, a través d’enquestes, s’està treballant entre tot el personal per eliminar el tabú dels afectats per la salut mental i perquè aquestes persones puguin funcionar de la mateixa manera que els altres, sense estigmes ni diferències a l’hora de realitzar les seves funcions.