Rialb: màxima capacitat

Les pluges d’aquesta primavera han provocat que a mitjan d’abril l’embassament de Rialb s’omplís del tot per primera vegada des que va ser construït fa 25 anys. En efecte, la seva presa impressionant de formigó compactat, d’una longitud de 606 metres i una altura de 101 sobre fonaments, l’última d’aquesta classe i dimensions a Catalunya, dissenyada en 1975 per l’enginyer i escriptor Juan Benet, va ser inaugurada el 14 de febrer del 2000. En tot el llarg període transcorregut des d’aleshores, mai fins ara no s’havia vist ple aquell enorme recipient de 1.500 hectàrees, autèntic mar interior d’aigua dolça amb una capacitat d’uns 400 hectòmetres cúbics. Sens dubte un espectacle digne de ser admirat, i fotografiat, aprofitant una ocasió que potser tardarà a repetir-se, per l’amenaça de sequeres futures derivades del canvi climàtic.

S’hi pot anar només a veure’l des d’algun punt ben situat sobre la vasta massa líquida o bé emprendre un recomanable recorregut per la carretereta perimetral que gairebé envolta els dos braços confluents que el conformen, l’un corresponent al curs final del riu Rialb i un altre que resulta d’eixamplar molt el llit del Segre, multiplicant-ne el cabal. Arribant-hi des de Ponts, convé en tots dos supòsits desviar-se de la C-14 per la C-1412b direcció a Tremp. Passat Gualter, en 2 o 3 quilòmetres de revolts apareix el trencall a mà dreta indicat amb el rètol “Pantà de Rialb. Perimetral”, punt de partida de la ruta de circumval·lació, panoràmica en diversos trams i jalonada d’al·licients patrimonials, com l’antic monestir de Gualter, el dolmen de Sòls de Riu i la capella romànica de Santa Eulàlia de Pomanyons a la mateixa àrea de descans, el retaule policromat de l’esglesiola de Politg, el dolmen de Perotillo, el poble nou de Tiurana amb el seu mirador i l’ermita de Solés o l’església de Sant Pere de Ponts, entre els més notables. Un itinerari que es prolonga fins a 80 quilòmetres, pujant per la riba dreta o de ponent i baixant per l’altra, retrobada ja la C-14, havent travessat la cua principal pel nou pont entre Aguilar i Nuncarga o bé fent el circuit per Peramola i Oliana, depenent del temps disponible i les ganes (o la gana).

Una exquisidesa gastronòmica comuna entorn del pantà de Rialb és la coca de Peramola, que s’elabora cada matinada en aquest poble però també la venen a Oliana i a Ponts. Als dos primers llocs, a les botigues Solé-Pallarés, que a més d’aquesta típica i deliciosa coca de forner feta amb farina, aigua i anís, ofereix un pa molt bo i d’altres productes de pastisseria d’idèntica qualitat. A Ponts, la coca peramolina es pot comprar al forn Solans, que porta 45 anys obert, regentat per Roser Oliva i on despatxen també pans de pagès d’indicació geogràfica protegida, coca de brioix o crema o cabell d’àngel, coques de recapte, panadons, magdalenes, bunyols...