(Des)informar

L’apagada elèctrica del passat 28 d’abril a tota la península Ibèrica va derivar en la propagació de moltes hipòtesis –tant a les xarxes socials com a la premsa– sobre les possibles causes. En alguns casos, es va difondre informació sobre la incidència que era falsa o que s’havia tret de context, segons ha posat damunt la taula Verificat, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu lluitar contra la desinformació i la manipulació a Internet.

En aquest sentit, una de les primeres hipòtesis que va circular sobre l’apagada va ser la d’un possible ciberatac rus. Segons Verificat, diferents mitjans de comunicació catalans i estatals van fer-se ressò d’una notícia falsa en què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, atribuïa la incidència a un ciberatac rus i assegurava que hi respondrien amb “unitat, força i resiliència”. La publicació de la notícia –que es va fer viral– es va atribuir a la CNN, tot i que el mateix mitjà de comunicació va desmentir-ho, i Von der Leyen no va mencionar cap ciberatac, segons va comprovar Verificat.

Aquell dia, mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius també van citar una informació de l’agència Reuters en què la xarxa energètica portuguesa, Red de Eléctricas Nacionais (REN), assegurava que la causa de l’apagada eren les variacions extremes de la temperatura a l’interior d’Espanya que haurien produït un fenomen conegut com a “vibració atmosfèrica induïda”. La mateixa xarxa energètica va negar haver fet aquesta comunicació i Reuters va retirar “alertes i una notícia citant informació de l’operador de xarxa portuguès REN” de les seves línies de distribució, tal com van confirmar les dos entitats a Verificat.

La imatge manipulada (que il·lustra l’article, esquerra) mostrava com, pràcticament, tota la península Ibèrica es trobava a les fosques la nit del 28 d’abril. Va circular per diverses xarxes socials amb missatges editats majoritàriament en rus, com un canal de Telegram amb més de 400.000 seguidors del periodista Ruslan Ostashko, i a X va compartir-se en alguns posts en català. A la dreta del mapa manipulat es pot observar una de les fotografies de satèl·lit de la NASA que mostra la península Ibèrica de nit en un dia habitual, com va ser el 4 de febrer d’enguany.

“Sabent que amb l’entrada de la nit algunes comunitats autònomes ja tenien percentatges alts de recuperació del subministrament elèctric, podem induir que hi ha zones del mapa sospitós que haurien d’estar il·luminades”, expliquen des de Verificat. “Una de les zones més clares per saber que la imatge està manipulada són les Illes Balears, que no van estar afectades de manera generalitzada per l’apagada en cap moment del dia. En el cas de Portugal surt en apagada completa i, cap a les 22:00 hores, ja s’havien restablert 85 de les 89 subestacions que té el país, segons va informar Redes Eléctricas Nacionais (REN) de Portugal”, afegeixen.

Són només alguns exemples de les notícies o rumors falsos respecte a l’apagada que ha recopilat Verificat, cofundada i dirigida per l’experimentada periodista Alba Tobella, i els únics fact-checkers a Catalunya, amb el reconeixement de la International Fact-Checking Network (IFCN) i de l’European Fact-Checking Standards Network (EFCSN). El fact-checking va néixer a principis del segle XX per ser un mecanisme de control intern en els mitjans de comunicació. En l’era digital ha esdevingut una pràctica essencial.