Elrich canvià la forma de pensar la medicina

A la història de la Medicina, hi ha investigadors, clínics genials i tècnics brillants... i després hi ha aquells que per damunt de tot són filòsofs que canvien el nostre mode de pensar. Paul Ehrlich (1854–1915) va ser un d’ells.

Va néixer a Strehlen, Prússia (a la Polònia actual). Va estudiar Medicina a Breslavia, Estrasburg, Friburg i Leipzig, on es va doctorar amb una tesi sobre tincions histològiques. La seva fascinació pels tints no era un caprici estètic sinó una pregunta de profunda significança científica. Li interessava què feia que un colorant s’enganxés a un tipus de teixit i no a un altre.

Va formular dues hipòtesis clau:

a) Potser hi havia alguna cosa a les parets dels teixits que s’acolorien selectivament?

b) I, si un tint es pot unir a un element específic, per què un medicament no pot fer el mateix amb un microbi?

El pensament conseqüent a aquestes preguntes va portar a desenvolupar dues teories. La Teoria de les Cadenes Laterals, que més tard va portar al concepte modern de receptors cel·lular i anticossos, i la Teoria de la Bala Màgica, una substància que pogués alterar el patogen desitjat sense interferir amb el cos del pacient.

La primera teoria va ser una revolució en la investigació immunològica, i per això és considerat un dels pares fundadors d’aquesta especialitat. Amb la segona, va canviar el paradigma per a la cerca d’antibiòtics i l’inici de la quimioteràpia moderna.

L’any 1908 va rebre el Nobel amb Élie Metchnikoff pels seus treballs amb la immunitat. Va desenvolupar mètodes per mesurar la força de les reaccions immunes i un sèrum per a la diftèria. Un dels seus moments estrella va ser el descobriment de l’arsfenamina, comercialitzada amb el nom de Salvarsan, el primer fàrmac efectiu contra una de les malalties més temudes de l’època, la sífilis.

La gràcia de l’obra i el pensament d’Ehrlich va ser el mètode racional de cerca on van provar més de 600 medicaments abans. Se li atribueix la frase de “jo no busco or, busco el compost 606”, que és tot un lema de la recerca farmacèutica.

El seu llegat viu en cada vacuna, en cada tractament amb anticossos monoclonals i en cada laboratori del món.