Encalçar la bellesa

És curiós que després de glossar aquí els darrers diumenges la ciutat dels gondolers, al·ludint en concret a aquell Gustav von Aschenbach de La mort a Venècia, tant la novel·la de Thomas Mann com el film de Visconti que s’hi inspira, el primer poema que ensopego en obrir l’exemplar amb tapes de cartró de Tast 5, recull de composicions poètiques llegides pels propis autors en el decurs del ja tradicional Aplec Literari al Castell del Remei, dedicat en aquesta ocasió al padrí d’honor del certamen, Josep Vallverdú, que, per cert, té un banc de fusta amb una placa metàl·lica amb el seu nom davant d’un dels dos estanys del recinte, just a l’ombra d’un desmai i enfront del petit embarcador, deia que la primera poesia que hi trobo, signada per Xavier Macià, es titula precisament Aschenbach, llinatge que podríem traduir com a “rierol de cendra”, i en què explicita el desfici del madur estiuejant malalt que ho ha perdut tot per “encalçar el bell / fins a la mort”.

Com les altres peces del volum, adquirible a la botiga-enoteca o en línia a la web del celler, aquesta està endreçada al degà dels escriptors lleidatans. La publicació constitueix també un sentit record d’un dels autors fidels a la jornada lírica anual, Àlex Susanna, de qui s’inclou un treball pòstum en què compara el millor vi extret “d’aquelles vinyes fondes i arrelades” de la finca amb la tardana producció versificada del mestre: “Josep Vallverdú, ves quin gran reserva!”. I és tot just el receptor de l’homenatge qui confegeix un panegíric de l’amable, polifacètic i enyorat col·lega a la penúltima pàgina: “Quan mor un poeta / no és sols uns llavis que emmudeixen, / és un astre que s’apaga al firmament”.

La segona protagonista per activa de l’aplec en el doble sentit de trobada i compendi editorial és Àngels Marzo, que es refereix a un dels títols inicials de la fecunda tercera edat vallverduniana en l’àmbit de la ratlla curta, Sota el signe de cranc, per mitjà d’una estrofa d’aplicació comuna quan envellim: “I després tanta vida com passa, / la clivella a la pell del crustaci, / a ull nu l’estocada del temps: / closca buida a l’embat de l’onatge”. La resta de participants, que per falta d’espai no puc transcriure’n ni que sigui uns versos, però sí que almenys esmentar-los, són Anton Not, Jordi Pàmias, Jaume Pont, Joan Rovira, J. M. Sala-Valldaura, Eduard Sanahuja i Jaume Suau.